Farts de ‘fodechinchos’
Un bar de la Corunya ha tancat tota la setmana del pont d’agost “davant la imminent arribada” d’estiuejants madrilenys. “Si cau una bomba a Mera [localitat de l’establiment], queden sense beneits a l’altiplà. Estam cansats de la prepotència que atresora aquesta gent i no volem desvirtuar el projecte inicial”, asseguren els responsables del local en un comunicat.
Els amos del bar no poden més amb l’actitud de “clients sovint problemàtics, aferrats, tramposos i altius” que demanen dos combinats amb quatre tassons i pinxos de truita per acompanyar el cafè sense plantejar-se si aquest és o no un costum de la zona que visiten. Ja no això, sinó que es creuen amb el dret de rebre el que estan exigint. Els gallecs els diuen despectivament “fodechinchos” i els reconeixen, a més de per la seva altivesa, pels seus contratemps automobilístics: se’ls neguen els cotxes perquè són incapaços de valorar els efectes de la marea quan aparquen.
Existeix, fins i tot, un compte a les xarxes socials amb milers de seguidors que adverteix sobre “un espècimen que crida molt, el molesta que estigui tot en gallec i sol ser un catet amb simbologia d’Espanya que diu que Madrid és la millor ciutat encara que escapi d’ella sempre que pugui”.
La premsa reaccionària i centralista s’ha ofès moltíssim davant tan gran “madrilenyfòbia” i “xenofòbia”, però en cap cas matisa o exerceix autocrítica sobre els fets que denuncien els propietaris del bar.
Els fodechinchos, per més que s’identifiquin amb els madrilenys, és un comportament extrapolable als turistes que es comporten en la destinació de vacances com no ho farien a ca seva. Creuen estar per sobre d’un lloc i una gent que els està rebent a la seva localitat. Existeixen unes mínimes regles de convivència i, per descomptat, les estableix qui acull i no qui visita.
Els madrilenys (almenys els que es comporten d’aquesta manera) mereixen el menyspreu dels que són tractats amb displicència. I és lloable l’actitud dels amos del bar, que renuncien a uns ingressos amb la condició de no desvirtuar l’essència d’atendre la gent del poble.
El turisme, tradicionalment, ha sostingut una relació de desigualtat entre els residents i els visitants; i ha confós servei amb servilisme. No hem de ser esclaus de cap turista, de la mateixa manera que no podem comportar-nos com a esclavistes quan sortim de viatge.