Fascinats per Txernòbil
Dimarts a la nit, per commemorar el 35è aniversari de la tragèdia de Txernòbil, el Sense ficció oferia el documental Retorn a Txernòbil, en què ens presentaven algunes de les persones que van ser testimonis de l’explosió de la central nuclear.
Txernòbil és un dels grans desastres mundials que amb els anys se’ns ha anat explicant des de diferents mirades a la televisió. Al 30 minuts, el 2016 vam veure l’excel·lent reportatge Les iaies de Txernòbil, sobre les dones que no van voler marxar del lloc on vivien malgrat els efectes de la radiació. I el 2019 el xocant De vacances a Txernòbil, que ens parlava del turisme de catàstrofes i de com s’organitzen visites per comprovar l’abast de la tragèdia. Txernòbil també ha sigut el punt de partida del documental de David Attenborough A life on our planet. El naturalista britànic fa servir aquell paratge destruït per exemplificar-nos com acabarà el planeta si no aturem el canvi climàtic. I, per descomptat, hi ha la sèrie Chernobyl de la HBO que recrea els esdeveniments de la catàstrofe.
No cal dir que a Cuarto milenio, el presentador Iker Jiménez, especialista en fets paranormals i informacions sensacionalistes, ha narrat històries de tota mena al voltant de Txernòbil i n’ha ensenyat sovint imatges d’arxiu esfereïdores.
La ciutat fantasma de Prípiat, l’inquietant parc d’atraccions i les ruïnes d’edificis i habitatges els hem vist en múltiples programes. En el documental d’aquest dimarts era curiosa la manera com volien presentar-nos els testimonis, col·locant-los en el que gairebé semblaven uns decorats teatrals que reproduïen la desfeta de la tragèdia en antics espais quotidians. Una dona ens parlava des d’una habitació infantil terrorífica amb joguines trencades i tirades per terra. Per als espectadors, Txernòbil s’ha tornat un paisatge fàcilment identificable i espantós.
El més xocant d’aquest dimarts, però, va ser després del Sense ficció, en el programa dels serveis informatius Món. Vam veure Lluís Caelles accedint dins de la sala de control del reactor 4 de Txernòbil, on es va desencadenar el desastre. Ens van advertir que només s’hi podia estar deu minuts per no patir els efectes nocius de la radiació. Internament, patíem la urgència perquè sortís d’allà. El compte enrere per sortir d’allà feia la seva crònica més angoixant. Trobar un rostre familiar del Telenotícies en el context d’un escenari que hem acabat associant al melodrama televisiu en qualsevol dels seus gèneres era el que proveïa aquella imatge d’una dosi extra de realisme, ansietat i impacte. Caelles ens va presentar també l’únic fotògraf que ha pogut accedir a l’interior del sarcòfag del reactor. El seu estudi era tan peculiar estèticament que el periodista va haver de precisar que aquell testimoni era aficionat a la fotografia artística per justificar un entorn un pèl estrambòtic. Txernòbil és un lloc ben real i un focus inacabable d’històries, però els seus paisatges, els personatges, els llocs i els fets sempre tenen alguna cosa de malson, de ficció onírica, que resulta entre hipnòtic i addictiu.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió