La fatiga de la guerra fa por a Kíiv i a Europa
Entrem a la tardor i la contraofensiva ucraïnesa no ha obtingut els resultats esperats. Amb les pluges, el fred i la neu podria ser que la situació al front es mantingués estancada molts mesos més. Això desespera no només els ciutadans ucraïnesos, al límit ja de les seves forces després de més d'un any i mig de conflicte, sinó que també podria començar a esquerdar el suport unitari a la guerra que hi ha hagut fins ara a Europa.
Polònia va anunciar dijous que deixaria d'aportar més armament a Kíiv, en un moviment que s'ha interpretat en clau electoral, ja que el primer ministre, Mateusz Morawiecki, intenta remuntar a les enquestes per a les eleccions del 15 d'octubre fent concessions a les zones agrícoles, molestes per la dura competència que els han provocat les massives compres europees de gra ucraïnès. A Polònia la majoria de la població continua sent partidària d'ajudar Ucraïna, però la propaganda russa comença a fer-hi forat. Ja ho ha fet a Eslovàquia –enmig d'un cicle electoral en el qual el candidat populista, Robert Fico, és el favorit amb una campanya directament pro-Kremlin– i a la República Txeca, on ara el 40% ja consideren que els 350.000 refugiats ucraïnesos que viuen al país no mereixen rebre ajudes.
Aquesta fatiga de la guerra, llargament esperada per Vladímir Putin, preocupa a Kíiv i també a Brussel·les, que tenia en aquests països de l'est d'Europa el suport més ferm a les polítiques actives de suport militar i econòmic a Ucraïna. Aquest suport, de moment, no perilla, però si comença a haver-hi governs pro-russos o els costos comencen a ser massa pesants, les coses podrien canviar.
La recent visita de Volodímir Zelenski, president d'Ucraïna, als Estats Units, on va participar en l'Assemblea de l'ONU, també ha tornat a posar al descobert la feblesa del suport al seu govern. No només perquè li va costar convèncer els republicans –que podrien recuperar la Casa Blanca l'any que ve–, sinó també perquè molts països del Sud Global, com ara el Brasil o Sud-àfrica, van deixar clar que el que volien era una negociació ràpida que posés fi a la guerra. I això és el que esperen Rússia i, sobretot, la Xina, que vol liderar aquest nou pol de poder geoestratègic dels països del Sud i guanyar així pes global davant dels Estats Units.
La guerra d'Ucraïna no es juga només al camp de batalla, sinó que és una peça clau en el canvi tectònic en les relacions internacionals que s'ha anat produint al món d'ençà que la Xina va decidir tenir un paper central en l'escenari global. En aquest escenari, els Estats Units intenten mantenir la seva hegemonia, però es troben cada vegada més amb l'oposició dels països del Sud, més interessats ara a assegurar aliances amb Rússia o la Xina, i amb el suport ara cada cop més condicionat dels europeus, els seus aliats clàssics. Per a Europa és clau, també per a la seva supervivència com a agent global, que Ucraïna guanyi la guerra o que almenys no sigui derrotada, però la cessió de territoris a Rússia o el final en fals del conflicte tornen a aparèixer en un horitzó que sens dubte marcarà aquest hivern.
