Federalisme: el camí a seguir o un brindis al sol?

S’han estret els llaços entre les Balears i el País Valencià, dos dies de germanor en què s’ha posat de manifest que hi ha moltes coses comunes, no totes bones, i que es poden fer moltes coses plegats.

La conclusió de la primera cimera bilateral és que el camí és el federalisme. Seria el calmant de moltes inflamacions que pateix l’autogovern, sobretot pels problemes de finançament, que des del Ministeri d’Hisenda sembla que no tenen gaire pressa per resoldre. No es pot oblidar que fa set anys que el model actual ha caducat i no estarà enllestit enguany.

Però és un brindis al sol? Quin govern espanyol està disposat a cedir poder a les autonomies perquè això sigui possible? Fa més de 40 anys que es va aprovar la Constitució i encara no s’han transferit totes les competències que no són exclusives de l’Estat. És mal de creure que des de la Moncloa es vulgui cogovernar de ben de veres. Sobretot perquè la cessió vol dir perdre ingressos. Perquè, és clar, si no parlam d’una Hisenda federada, ja es pot tancar el debat ara mateix. El PSOE ha teoritzat molt sobre aquesta qüestió, però es necessita una empenta per comprovar que no és un bluf. José Luis Rodríguez Zapatero ja deia que creia en l’Espanya federal, però no l’hem vista per enlloc.

I una altra cosa. Totes les comunitats autònomes estarien disposades a assumir la responsabilitat del federalisme? Alguns territoris –governants per l’esquerra o per la dreta– podrien negar-s’hi per una qüestió més propera a les arrels històriques que no ideològica, i altres al contrari, com podria passar aquí. Tret d’un personatge com José Ramón Bauzá, no crec que els líders del PP s’hi oposassin gaire.

No obstant això, com es va admetre aquesta setmana a la cimera, si Catalunya no és en el debat, no empeny, ningú hi té res a fer.