DESPRÉS DE LLEGIR la sentència del jutge López Candela, en la qual obliga el Consell de Mallorca a protegir el monument feixista de la Feixina, el primer que a una li ve al cap és pensar que la institució insular no només ha de recórrer la determinació judicial, com ha anunciat que farà, sinó que hauria de recusar el jutge. Deix de banda que López Candela hauria d’haver estat declarat no apte per exercir les seves funcions quan, parlant del matrimoni entre persones del mateix gènere, va declarar a la Cadena Ser que “allò vertaderament immoral són les relacions homosexuals”. Ho deix de banda, sense oblidar-ho, per centrar-me en el fet que, a la sentència, el jutge desqualifica els tècnics de Patrimoni posant en qüestió la seva “objectivitat i certesa”. Si el Consell admetés aquesta consideració sobre els seus tècnics, una diria que el que hauria de fer és acomiadar-los.
Fora bromes. Allò que crida més l’atenció és la construcció de la sentència. El jutge, quan descriu breument la història del monument, oblida esmentar que va ser inaugurat per Franco, òbviament amb tots els honors al règim. Posa l’èmfasi i dona total credibilitat a dos informes del valor dels quals, si més no, se n’hauria de dubtar. Un és del 1974 -vius!- i l’altre és de l’ICOMOS, però en la part de l’informe no està ni signat. I, per contra, a les resolucions de la Ponència Tècnica de Patrimoni del Consell que, reiterades vegades, es va pronunciar contra la protecció del monòlit, “pel seu contingut contradictori”, diu el jutge, se’ls ha de “restar rellevància”. Igualment, desqualifica els experts externs que insistien en la manca de motius per a la protecció: de l’informe de l’arqueòloga municipal diu que és “excessivament breu”; del de l’arquitecte Sebastiano Rossi, que és “poc tècnic i excessivament ideològic”. I així tot.
Aprofita el jutge, i hi insisteix diverses vegades, el fet que el 2010 el govern municipal decidís suprimir la simbologia franquista del monument de la Feixina, en virtut de la Llei de memòria històrica, per la qual cosa aquesta ja no obligaria a esbucar-lo. Oblida, però, que en temps del franquisme el règim tenia establertes directrius clares per construir els monuments: domini sobre l’espai públic, monumentalitat, verticalitat, visualitat i tot un seguit de mesures per remarcar-ne el poder. I tot això es manté encara ara per molt que se li llevàs una placa glorificadora. Es manté tant, que els grups feixistes el tenen com el seu temple de peregrinació i enaltiment del franquisme. Això tampoc no ho té en compte, el jutge.
En tot cas, hi insistesc, allò que sorprèn és el partit que pren el jutge pels informes d’uns, menystenint els dels altres. Això, quan aquests altres són funcionaris públics, experts en patrimoni que no només són l’autoritat en aquest tema a l’illa, sinó que mai han emès cap informe avalant-ne la conservació, ans el contrari. Però això, al jutge que considera immorals les relacions homosexuals, es veu que tant li fa.