La Feixina i el servei jurídic

Entengui’s aquí com a servei jurídic la feina que fan els professionals de la justícia per dur les coses al port en el qual creuen que han d’estar. Em referesc especialment a jutges, missers, intermediaris varis i, en el cas que ens ocupa, el de la protecció del monòlit franquista de la Feixina, també s’hi ha d’incloure el servei jurídic de l’administració pública competent, el Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca. Mentre els responsables polítics baden –al Consell s’hi ha d’afegir l’Ajuntament de Palma, i sobretot que badaren molt–, els que fan serveis jurídics tenen temps de ficar cullerada a l’expedient, cuinar-lo, cercar defectes formals als quals acollir-se quan ho necessitin, intoxicar, tocar la porta d’on sigui per aconseguir informes favorables a la protecció que els interessa i, en definitiva, anar dissenyant una estratègia perquè arribat el moment de la sentència, aquell monument inaugurat per Franco com a homenatge a un creuer feixista que va perpetrar una matança quedi més dret que un ciri per sempre més.

Davant el poder dels serveis jurídics no hi ha gaire a fer. És igual que hi hagi una llei de memòria democràtica. És igual que els tècnics de patrimoni diguin que el monòlit no té cap valor artístic i que n’avalin l’esbucament. És igual que els informes proconservació no estiguin signats per experts. És igual perquè els serveis jurídics amb la connivència política també van aconseguir que siguí un Bé Catalogat. I tots aquests serveis, jurídics o de certs col·lectius, no tenen aturall. Ara aconsegueixen que els qui defensen la Memòria Democràtica paguin les costes del judici, i després demanen a les institucións que facin un monument al monument. Quines coses que hem de veure.