La Feixina: de símbol feixista a símbol democràtic per decret de batlia

Diputada de MÉS al ParlamentEl Decret de batllia de 2010 pel qual s'acordà retirar símbols del monument de la Feixina i col·locar-hi una placa commemorativa probablement estava pensat per tancar una polèmica, però no ha estat així. L'Ajuntament sabia, per dos informes de la UIB, que el monòlit no tenia valor arquitectònic ni artístic i que no estava obligat a protegir-lo, sinó que la decisió que havia de prendre era política. I entenc que va optar per la decisió que en aquell moment va considerar més encertada: "retirar, pel seu sentit enaltidor, l'escut i el text en relleu de la cara del migjorn" i col·locar una placa en el monument amb el text següent: "Aquest monument va ser erigit l'any 1948 en record de les víctimes de l'enfonsament del creuer 'Baleares', durant la Guerra Civil. Avui és per a la ciutat símbol de la voluntat democràtica de no oblidar mai l'horror de les guerres i les dictadures. Palma 2010".

Potser el problema d'aquesta contextualització va ser voler mantenir el caràcter funerari del monument mentre se n'eliminava el caràcter commemoratiu feixista, canviant-lo per una commemoració democràtica i de pau. No es va tenir en compte que el monòlit no era en aquell moment un símbol d'aquesta voluntat democràtica que esmenta la placa, ni tampoc ho és avui, senzillament perquè un decret de batllia difícilment converteix un símbol feixista en democràtic.

Sis anys després de la contextualització del monument de la Feixina, ARCA explica que, una vegada retirats els elements feixistes o enaltidors del règim franquista, el monòlit deixà de ser un símbol per si mateix: ja no és un símbol feixista i el considera integrat amb normalitat dins el paisatge urbà. Això és precisament el que es pretenia amb el decret de 2010 i s'hauria de plantejar si s'ha aconseguit o s'aconseguirà algun dia. Jo crec que no. L'opció per la contextualització de 2010 va ser, al meu parer, molt pensada però també arriscada i no ha estat entesa per part de la ciutadania afectada, en concret per les víctimes del franquisme, que hi continuen veient un símbol franquista, cosa que no hauria d'estranyar ningú. No va bastar posar-hi una placa i eliminar-ne els elements feixistes: vista l'experiència en altres països, els processos de contextualització fracassen si no hi participen les víctimes ni hi ha un debat social seriós i ben preparat. Per això pens que s'ha de retirar aquest monument, monòlit o el que sigui, i, si es considera adient, dedicar una placa o un recordatori més proporcionat i discret als joves que moriren en aquell vaixell. I tot això s'ha de fer aviat perquè ja fa anys, des de la Transició, que aquest monòlit no hauria de ser a la Feixina.

Voldria recordar que l'Ajuntament de Palma va viure sota el mandat de la batlessa Aina Calvo i la regidora de Cultura Nanda Ramon una etapa de recuperació de la memòria històrica marcada per grans encerts com el Mur de la Memòria, la senyalització del castell de Bellver com a presó de republicans represaliats, els homenatges exquisits a polítics i polítiques represaliades com Aurora Picornell, Emili Darder o Matilde Landa i, així mateix, la retirada del monòlit feixista dedicat als "Jinetes de Alcalá" a la plaça de la porta de Santa Catalina, entre altres. La polèmica entorn a l'anomenat "monòlit" feixista de Sa Feixina està tapant totes aquestes actuacions que varen contribuir, al meu parer, de manera decidida i clara a recuperar la memòria democràtica de la nostra ciutat.