Felicitats, Donald

Llegim a l'ARA que l'Ajuntament de Barcelona ha rebut una notificació en què se'ls adverteix que cap dels fons provinents del govern americà es poden destinar a "programes que promoguin la diversitat, l'equitat o la inclusió". Els "fons" arribaven a la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, amb un projecte per “promoure l'intercanvi cultural i el diàleg entre Barcelona i els Estats Units”.

Si no s’ha de fomentar la diversitat, Donald Trump voldrà fomentar la uniformitat; si no s’ha de fomentar la igualtat, voldrà fomentar la desigualtat, i si no s’ha de fomentar la inclusió, voldrà fomentar la marginació. Per començar, cal canviar el nom de la biblioteca. L’Ignasi Iglésias, molt abans que se’n parlés amb noms moderniquis, va rebutjar “l’edatisme” a la seva obra Els vells.

L’art, des de sempre, ho ha intentat, això de donar directrius. Les obres d’art romàniques intenten que el populatxo, terroritzat pels terribles turments de l’infern que pot veure en els retaules, es porti bé i cregui. I Víctor Jara, a la seva obra d’art Te recuerdo Amanda, intenta que els que se l’escolten comprenguin les inhumanes condicions laborals dels obrers. Prohibir el que no ens convé? Més vell que l’anar a peu i no serveix de res. I el que és indiscutible, en canvi, és que una obra d’art que et doni una “directriu”, per causa del receptor, podrà fomentar, justament, tot el contrari que pretén. Si vostès llegeixen Mein Kampf, d’Adolf Hitler, que mostra la il·lusió d’un homenet morè i baix per crear una “raça” superior de rossos i alts, per reacció sentiran que l’obra fomenta –sense voler– la diversitat, la igualtat i la inclusió. La millor obra d’art que ha fet Donald Trump a favor d’aquests conceptes (que jo diria que són lògics) és, justament, prohibir-ne la difusió.