Felicitats, noies!
Fa 15 anys que vaig arribar al Futbol Club Barcelona amb tota la il·lusió d’una nena petita per vestir els colors que sento des que tinc memòria. Sempre ha estat un orgull poder defensar aquest escut. Però si en aquell moment m’haguessin dit que podria viure en directe com el Barça es classificava per a una final de la Champions, segurament hauria pensat que s’havien begut l’enteniment. La nostra realitat en aquell moment era no baixar de categoria, anàvem als camps de futbol intentant jugar de la nostra manera i miràvem, sobretot, de no perdre per golejada. Els nostres objectius eren, amb una mica de sort, estar entre les vuit primeres per disputar la Copa de la Reina -i quan dic disputar, dic que era un premi només ser-hi-. I creieu-me que en aquell moment cap jugadora estrangera ni cap crac espanyola volia venir a defensar els nostres colors. Però teníem molt clara una cosa: que ens faríem grans. Que volíem créixer i que tot era qüestió de temps.
El Xavi Llorens -algú que de ben segur coneixeu- era qui sempre ens deia que s’havia de treballar i que tard o d’hora faríem gran el futbol femení i, sobretot, el Barça. Que feien falta hores d’entrenament i que amb el temps ho aconseguiríem.
La temporada 2011/12 vam guanyar la Copa de la Reina. No érem ni de bon tros les favorites, però aquell triomf va ser un punt d’inflexió. D’aquí van venir les Lligues, les Copes de la Reina i l’esperada participació a la Champions. Vam perdre la primera eliminatòria que vam jugar per un global de 7-0 contra l’Arsenal. Anar arribant més lluny a les eliminatòries ha sigut cosa d’anys, de moltíssima feina al darrere des de molt abans d’aquests 15 anys que jo vaig viure. Hi ha hagut moments molt i molt bons, però també s’han viscut moments més delicats, i tots et fan créixer com a persona i com a futbolista. Només puc donar les gràcies al club per continuar apostant pel futbol femení i per creure que es podien assolir aquests objectius. Cal seguir fent història i, com a culer, no hi ha res millor que veure que la història del futbol femení espanyol l’escrigui l’equip del meu cor. Noies, ho heu tornat a fer i sou GEGANTS. Felicito el Barça femení perquè això que heu fet només vosaltres sabeu com ha costat d’assolir. Gaudiu el moment, perquè no ha sigut una temporada fàcil. Però aquest és el vostre premi. Només vostre. Gràcies per ensenyar-nos que cal seguir sempre endavant i que el futbol t’acaba tornant tot el que li dones. I vosaltres li heu donat molt. Saber d’on es ve és necessari per cuidar el futur.
