El fenomen Alexia / El violador de Vallecas

El fenomen Alexia

Alexia Putellas és més que el fenomen de l’any. En tindrem una prova d’aquí uns mesos, quan vegem quantes catalanes acabades de néixer es diran Alexia. La molletana del Barça, que demà divendres fa 28 anys, és la millor futbolista del món i, al damunt, se li reconeix, que no sempre passa. I de forma unànime i global, encara menys. En els últims mesos ha hagut de recollir tantíssims guardons que l’hem vist tant amb el braçalet de la senyera al braç com vestida de gala per rebre –atenció– la Pilota d’Or, el The Best, el Golden Globe Soccer, la Mejor Deportista Española i la Creu de Sant Jordi. Un pòquer de premis individuals per una futbolista que excel·leix en un esport col·lectiu. En el Barça del primer triplet de la història –Copa, Lliga i Champions– ella és “la reina”, però el lideratge d'Alexia va més enllà d’aquest malnom. Ella s’ha posat tothom a la butxaca per com juga, per l’elegància en el regat, per l’eficàcia en la passada i pel seu olfacte de gol. Però, més enllà del terreny de joc, els seus discursos com a capitana, en un faristol o en una entrevista, sempre van més enllà del tòpic. Es mulla, es compromet i té un relat que mai no deixa indiferent. S’emociona pel pare absent i, quan cal, reivindica els drets de les dones futbolistes, que, a Espanya, continuen anant amb una sabata i una espardenya. La confiança que transmet i la seguretat en ella mateixa s’encomanen. L’empoderament és això. El present és ple de reivindicació feminista, després de segles d’endarreriment on la dona es condemnava al bàndol de les oprimides. Ella és guanyadora i, com a tal, és icona. I mirall, no només per a nenes que volen ser com ella sinó per a nens que s’estampen el seu nom a la samarreta. “Tenim la responsabilitat de liderar el canvi perquè hem arribat per quedar-nos –va dir Alexia en rebre la Creu de Sant Jordi–. El veritable triomf arribarà quan s’aconsegueixi el 100% d’igualtat d’oportunitats per a nens i nenes en l’esport i al món en general”. Som-hi. Partit a partit.

El violador de Vallecas

No fa pas tant, quan el Barça de Guardiola guanyava tres lligues consecutives, al futbol femení manava el Rayo. L’equip de Vallecas també encadenava títols amb solvència. Avui el Rayo, a la cua de la classificació, condemnat a Segona, va tan just de tot que la plantilla no té ni fisioterapeuta. Això sí, des del 28 de gener té un entrenador, Carlos Santiso, que no hauria d’asseure’s a la banqueta ni un dia més. Fa quatre anys, quan ja entrenava l’equip, va enviar un missatge de veu al grup de WhatsApp del seu equip de treball on els apel·lava a fer una violació en manada per cohesionar-se encara més: “Este staff es increïble, pero nos faltan cosas. Nos falta, sigo diciéndolo, hacer una como los de la Arandina. Nos falta que cojamos a una, pero que sea mayor de edad para no meternos en jaris y cargárnosla todos juntos. Eso es lo que une a un staff y a un equipo”. El cas Arandina, que pretenia emular aquest entrenador, van ser tres jugadors que van violar una noia de 16 anys el 2017. Per aquest missatge d’àudio, que ara Santiso reconeix masclista i intolerable –i del qual diu penedir-se’n quan s’hi juga la feina i la reputació–, ja el van cessar fa tres mesos com a seleccionador de Madrid de la categoria sub-12. En canvi, el president del Rayo no només el torna a fitxar sinó que el defensa: “El club no entrarà en polèmiques ni farà cas de persones externes”. Les jugadores estan dolgudes, l’afició es manifesta amb pancartes i les penyes, que ja van aturar el fitxatge d’un jugador filonazi, es mobilitzen per fer fora aquest aspirant a violador. Qui podrà més, la pressió social o el carcamal? Qüestió de dies. Per cert, què se n’ha fet d’aquells tres jugadors de l’Arandina? La segona instància va deixatar tant les penes que van absoldre’n un i als altres dos els van rebaixar molt la condemna. Les penes de 38 anys de presó van quedar en tres i quatre anys respectivament. Ja campen per on els reca. Ves que no els fitxi el president del Rayo.