Fent camí, pis per pis

Per primera vegada, l’Ajuntament de Barcelona ha multat els propietaris i una immobiliària que es van negar a llogar un pis a una persona d’origen marroquí, després de demostrar-se que es tractava d’un cas de discriminació racial. Malauradament no és la primera vegada que passa una cosa així, ni tampoc la primera vegada que en tenim constància. Fa alguns mesos hi va haver una altra intervenció en el cas d’un pis que s’oferia “només a espanyols”.

És motiu de celebració que es comenci a sancionar un comportament sistemàtic que fins ara era un secret del domini públic. No obstant això, llegint alguns comentaris a les xarxes, m’adono de la magnitud del problema. Les principals justificacions d’aquest tipus d’actituds són la por que les persones estrangeres no puguin assumir els costos derivats del lloguer de l’immoble, la presumpció que els “estrangers” tenen costums que poden afectar la convivència i, finalment, que la possibilitat que marxin del pis abans d’acabar el contracte sigui més alta de l’habitual. No cal dir que els diners poden ser un problema per a qualsevol, que ens cansem dels pisos amb la mateixa facilitat i que els espanyols també poden tenir pràctiques que atemptin contra la bona convivència veïnal.

D’altra banda, quan vaig comentar la notícia amb un grup de coneguts, n’hi va haver un parell que van dir que probablement no havia estat per ser estranger, que se li havia negat el lloguer. Un cop vaig explicar que propietaris i immobiliària havien estat sancionats, aquestes dues persones van assumir la possibilitat que es tractés d’un cas de racisme i xenofòbia. Per a mi aquest és el segon problema associat: si no pertanys a un col·lectiu discriminat, pot ser que de vegades caiguis en la temptació d’assumir que hi ha alguna altra explicació. Aquest fet augmenta la sensació de desànim i desemparament de la persona discriminada.

La frustració és encara més gran quan intentes explicar o demostrar que, efectivament, el que et passa és un cas de discriminació ètnica pels mal anomenats microracismes. La víctima sol veure’s embolicada en converses en què ha de demostrar que la seva visió no és producte del victimisme, de complexos o d’un suposat ressentiment. És a dir, com passa molt sovint amb la violència de gènere, és la víctima que ha de demostrar l’agressió.

He buscat pis unes quantes vegades a la meva vida, sé per experiència personal que no vivim en una societat color blind i que les agressions dissimulades són les més difícils de demostrar. L’última vegada que vaig buscar pis ho vaig detectar de seguida: l’agent immobiliari em va posar (ell) uns quants peròs quan va veure que tenia interès en llogar el pis. Tot i tractar-se d’un immoble de dues habitacions, li semblava (de nou, a ell) molt petit per a dues persones. Tot i estar d’acord amb el fet que una de les habitacions fos interior, li semblava (sí, a ell) que l’habitació secundària no era prou ventilada. Tot i això, sense fer cas dels seus suggeriments, vaig presentar els papers. Al cap de pocs dies, i després d’insistir per tenir una resposta, l’agent em va comunicar que els propietaris havien decidit no llogar el pis, perquè s’ho quedaria un familiar. Curiós... Dues setmanes després el pis seguia anunciat en tots els portals immobiliaris.

Podríem pensar que el familiar se’n va penedir, però quan t’han dit més de quatre i cinc vegades que “s’ho queda un familiar” o que “ja no està disponible”, comences a sospitar que el motiu pel qual no te’l lloguen és un altre. Jo no vaig denunciar, honestament no sabia que es pogués seguir un curs legal en aquests casos, però sí que li vaig comentar el que havia passat a un amic. Ell, indignat, va trucar a l’agent immobiliari, que (quina sorpresa!) va negar que es tractés d’un cas de discriminació. Segons ell, si el pis seguia anunciat devia ser per problemes informàtics de totes les pàgines web.

Soc optimista, però en alguns temes ja m’he rendit. Penso que el canvi només és possible d’una persona en una persona, així que aprofitaré aquestes últimes línies per donar algunes recomanacions si es vol ser part d’un sistema social més just.

Si ets propietari d’un pis i el llogues, revisa les condicions econòmiques del possible arrendatari -això ho puc entendre-, però, sisplau... no preguntis per la seva nacionalitat.

Si treballes en una immobiliària i l’amo del pis que estàs oferint et demana exercir pràctiques racistes, xenòfobes o discriminatòries de qualsevol mena, nega-t’hi. Sempre pots adduir que acaba de passar això de la multa dels 45.000 euros i que, tal com estan les coses, li pot sortir malament el negoci. No siguis còmplice.

Si algú t’explica que ha estat víctima d’una pràctica discriminatòria de qualsevol mena, assumeix que té raó. En comptes de qüestionar la seva vivència, intenta entendre el que ha passat. Amb una mica de sort, aprendràs a detectar la discriminació al teu voltant.

Estem fent camí, pis per pis.