Les ferides de l’Oriol Mitjà

El doctor Oriol Mitjà ha vingut al plató de l’ARA i aquest dijous en trobaran l’entrevista a les pàgines del diari. Però si els hi explico així, faig curt, molt curt. Perquè ens va passar una cosa extraordinària, que és que va venir el doctor però, al final, vam acabar entrevistant la persona. Que si han aixecat les quarantenes i que abans de final d’any pot venir una setena onada, sí, però, sobretot, l’entrevista ha acabat sent una antologia de reflexions sinceres i sense draps calents sobre les ferides de l’ànima que vostè, jo i tothom arrosseguem per la vida. 

¿I les ferides de l’Oriol Mitjà? “Aquesta necessitat de tenir sempre el control de tot, que és molt limitant, és una malaltia física”, l’haver d’aprendre que ens podem equivocar o que direm coses que no agradaran als altres i no per això ha de passar res greu, que és dur descobrir que tu sol no pots canviar el món com voldries, o que els anys et van minvant les energies.

Oriol Mitjà acaba d’escriure el llibre El món que ens espera (Columna) (espòiler: el món que ens espera pot ser bo), en el qual, en poques pàgines i ajudat per un grup d’amics brillants, entre científics i humanistes, llança una doble línia de pensaments. 

La primera: com fer-ho perquè el món no deixi escapar l’oportunitat d’aquesta crisi global per treure’n una lliçó i millorar com a societat. 

I la segona, i aquesta és la més apassionant perquè és íntima: Mitjà explica per què va fer un pas endavant i va assumir ser una veu fins i tot polèmica durant la pandèmia, i conclou, gairebé candorosament, que sembla inexplicable que algú del nivell de la seva expertesa, que ningú de la comunitat científica pot discutir, vegi les seves hipòtesis o afirmacions arrossegades pel fang de la política i de la xarxa. Mitjà parlant sobre les ferides de la nostra ànima a partir de la seva. Estan convidats a descobrir-les.