Festa al Caló del Moro
Segons quan llegiu aquestes línies, tal vegada pensau assistir, o ja heu assistit, a la concentració de residents (podeu dir mallorquins) al Caló del Moro, la caleta del Migjorn de Mallorca que es va fer viral per les coes de turistes que –com canten els grans Ànimos Parrec– “tres hores i més s’han d'esperar / perquè això és lo que ara s'usa per anar a la mar”. Aquesta del Caló del Moro és la segona mobilització convocada per Mallorca Platja Tours, un col·lectiu nascut a les xarxes socials que protesta contra la massificació turística i contra el fet que els mallorquins hàgim acabat fent nosa dins ca nostra. És d'esperar que a la trobada hi vagi o hi hagi anat (segons, insistesc, quan llegiu això) una quantitat important de gent. La va anunciar el cantant dels Antònia Font, Pau Debon, a la seva actuació al festival FEiM!, la Festa Ecològica i Musical dels pagesos ecològics d'Apaema i CBPAE, que, per cert, va ser tot un èxit, al parc de n'Hereveta de Porreres. Però també va contribuir significativament a aixecar expectatives la batlessa de Santanyí, Maria Pons, a qui mai no s'ha sentit dir ni piu sobre la massificació de les belles platges del seu municipi, però que, de cop i volta, davant de l'anunci d'una protesta ciutadana, va trobar que el paratge natural del Caló del Moro i Cala l'Almonia necessita “un descans”, i que, si hi va tanta gent, “aviat no hi haurà Caló del Moro”. Sempre ho veuràs.
És interessant que una protesta tan sentida surti d'una batlessa del PP, el partit que fa tot just un parell de setmanes s'exclamava sobre la necessitat de posar límits al turisme, però que, en canvi, considera que els ha de suprimir tots, els límits, quan es tracta d'amnistiar casetes (i casotes) construïdes il·legalment. De les actuacions recents del govern Prohens que han cridat més l'atenció, ara ja sabem que el Pacte Social i Turístic per la Sostenibilitat és una cortina de fum tan simple com prima, mentre que la grollera realitat es troba concentrada en el Decret de simplificació administrativa, que també es podria dir Decret de llum verda a la construcció i l'especulació descontrolades. Tant que els molesta als peperos la Llei d'amnistia que aquesta setmana ha entrat en vigor (lògic, perquè és una mesura correctora del daltabaix democràtic que va desencadenar el PP, juntament amb un seguit de jutges i fiscals patriòtics, abocats a la guerra bruta judicial) i tant que els agrada amnistiar els rapinyaires més vulgars, que són els que s'aprofiten del bé comú per inflar-se les butxaques (deixant, això sí, les comissions corresponents).
Quan l'oposició li retreu aquesta mesura descarada en favor d'especuladors i constructors il·legals, la presidenta Prohens contesta bravejant dels resultats electorals obtinguts pel seu partit a les eleccions europees del passat 9 de juny. Se'n pot omplir la boca, però el fet és que són uns resultats obtinguts en uns comicis amb una participació del 39,08%, i compartint el triomf (diguem-ne així) amb l'extrema dreta de Vox i el trol nazi d'Alvise Pérez: dades i fets que causen l'alarma i la preocupació dels demòcrates d'arreu d'Europa. Si d'uns resultats com aquests, obtinguts en unes circumstàncies com aquestes, s'enorgulleix la presidenta Prohens, aleshores l'hem de comptar com una altra imitadora de províncies d'Isabel Díaz Ayuso. Les protestes que ha rebut el seu govern durant les darreres setmanes –per la llengua, per la saturació turística, per la memòria històric– són reals. I girar-s'hi d'esquena, parant atenció només a aduladors i a propagandistes de la ultradreta, no li farà cap servei.
