La festa popular com a espai de trobada en temps d’individualisme
Després de dos anys sense Sant Antoni ni Sant Sebastià, arriba la setmana de les festes més esperades. I no hi ha com parlar amb els organitzadors i els seguidors per comprovar la importància que les celebracions populars tenen en la cohesió i l’enfortiment del sentiment i la identitat d’un poble. L’ARA Balears dedica el dossier del setmanari a conèixer més de prop els protagonistes d’aquestes festes, que per a molts ciutadans són una de les fites més importants de l’any. I una de les claus de l’èxit és, precisament, la condició popular de la festa. Sant Antoni és el que és avui perquè, durant dècades, ciutadans anònims s’han preocupat de mantenir el ritual, els cants, els costums i els protocols.
Des de fa ja molt de temps, els joves s’hi han incorporat amb força i no només reivindiquen el seu paper, sinó que demanen una actualització de les tradicions per caminar, entre d’altres coses, cap a una igualtat de drets entre dones i homes. En aquest sentit, s’ha de celebrar que Manacor tingui enguany la primera dimoni –pel simbolisme del fet, Magdalena Pérez és la portada d’aquest setmanari.
També contemplam Sant Antoni com un veritable ritu iniciàtic dels adolescents. Aquesta és una festa ciutadana en la qual les institucions administratives també tenen el seu paper, però no en són les organitzadores, cosa que demostra la importància de la implicació de la societat civil i de la força que té allò que surt del poble. En el cas de Palma, va ser l’Ajuntament qui, amb l’arribada de la democràcia, gairebé va haver d’inventar una festa, però, a la darrera dècada, han sorgit desenes de confraries que han reclamat el seu espai i la capacitat de sentir-se part de quelcom més que un programa que no era més que un enfiloi d’actuacions musicals. Aquest moviment, que encara implica només una part dels palmesans, posa de manifest que és possible combinar una celebració més institucional amb la proposta espontània de les confraries que no té gaire més pretensions que la diversió.
El que tenen en comú Sant Antoni i Sant Sebastià és la reivindicació de la festa com a espai de trobada i de construcció de la consciència de poble, d’aturar per uns dies els problemes i les obligacions, i saber-se part d’un col·lectiu. Precisament és important en un moment d’individualisme disparat, quan sovint els veïns no es coneixen, quan les presses ens impedeixen poder dedicar temps a ‘fer poble’. Sentir-se part d’una comunitat i participar, ni que sigui una estona, uns dies, en una acció col·lectiva i fer festa, molta festa, és allò que ens motiva.