FIET, no facem que la cultura hagi de pidolar
El premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut que acaba de rebre la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears (FIET) posa al lloc que es mereix l’esdeveniment cultural anual de Vilafranca de Bonany, de la mateixa manera que retrata la manca de criteri, d’estructura i de constància que, com a societat i des de les institucions públiques, posam en les iniciatives culturals. En el moment del reconeixement, que arriba de fora i que demostra que allò que es fa bé a Vilafranca interessa a milers de quilòmetres del poble del Pla –i qui diu Vilafranca pot dir Pollença, Alaior, Sant Ferran, Eivissa o Palma–, cal recordar que la pròxima edició de la FIET (del 13 al 16 d’octubre) podrà fer-se, just just, gràcies a la campanya de micromecenatge que Sa Xerxa –col·lectiu organitzador– va posar en marxa aquest estiu. Ho feien alhora que advertien que eren a punt de desaparèixer per la davallada del suport institucional.
A les Balears, per aquesta cosa tan desarreglada dels suports públics a la cultura o precisament perquè es va posar en marxa una roda de subvencions que tothom qüestiona, però que ningú endreça, hem condemnat els professionals del sector i fins i tot les millors iniciatives a viure en un estat de precarietat permanent. Com si la precarietat fos l’estat dels qui treballen la cultura. Els ha passat a la FIET i els passa a la immensa majoria d’empreses culturals: o se’ls demana que siguin una mena d’herois –un estat no natural que no es pot sostenir al llarg del temps– o se’ls obliga a passar-se la vida pidolant. O totes dues coses alhora. Hem d’advertir que avui pidolar du una feinada, almanco de papers. Que aixequi la mà qui pugui fer cultura així.
