Ni filla ni adoptiva
Primer va ser la padrina, i ara sembla que li tocarà a la neta: si fa poc més d’un mes Sofia de Grècia, reina emèrita d’Espanya, rebia la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de les mans de la presidenta Marga Prohens (això sí, sense saber pronunciar el nom d’aquestes illes ni tan sols llegint-lo, perquè al seu discurs d’agraïment en va dir “Isles Balears”), ara és el Consell de Mallorca, presidit pel també popular Llorenç Galmés, qui prepara el nomenament de la princesa Elionor com a filla adoptiva de Mallorca juntament amb Vox.
Els motius d’aquesta brillant pensada encara no han transcendit, però segurament ningú se sorprendrà quan algú argumenti, en un encomiable exercici de contorsionisme retòric (els malpensats en diran cinisme), la rellevant implicació de la princesa d’Astúries i Girona amb la nostra terra i amb la seva gent, el seu interès per la cultura i els trets distintius de Mallorca i la seva aposta per la nostra illa com a destinació turística de qualitat. En definitiva: en agraïment perquè la princesa, juntament amb Felip V i la reina Letícia, decideixin habitar estiu rere estiu un palau que no els pertany, perquè el seu anterior propietari el va llegar a la ciutat de Palma perquè el convertissin en museu, i des d’allà obsequiïn el populatxo amb un dels seus entranyables posats estiuencs. Això, és clar, sense deixar d’amollar qualque comentari pintoresc com “la caldereta és boníssima”, “teniu una terra preciosa” o “la gent de l’illa de Palma sempre ens ha acollit tan bé”.
De vegades val més fer panxades de riure que plorar, però és que hi ha coses que en fan i molta, de plorera. Per exemple, l’entitat de la qual ha sorgit aquesta proposta que ara s’han fet seva el PP i Vox. És ni més ni menys que l’HNME, unes sigles que molts lectors tindran la sort de no saber què signifiquen: Hermandad Nacional Monárquica de España, una associació creada l’any 1961 que té per objectiu la “Defensa d’Espanya com a nació" (sic), la seva Història (les majúscules són seves), la Constitució de 1978 i el Sistema Polític de Monarquia Parlamentària. I el que preocupa no és que aquesta entitat faci santament i defensi els seus temes, ja que a plaça tot s’hi ven i cadascú per on l’enfila; el que és terriblement problemàtic és que una institució que es deu a la ciutadania, com és el Consell, hagi decidit retre aquest acte de vassallatge i de provincianisme a una persona que no pens atacar, perquè és menor d’edat, però que no representa ni de bon tros valors com la igualtat entre els ciutadans, el respecte per la llengua i la cultura pròpies o un mínim (minimíssim!) coneixement de la idiosincràsia de les Illes Balears.
La cirereta? El més segur és que el nomenament es faci efectiu el proper 12 de setembre, la nova (o antiga, segons es miri) Diada de Mallorca. Perquè, si s’han pogut inventar una diada, per què no els mèrits inexistents d’una filla adoptiva que no acaba de ser filla ni tampoc adoptiva d’una illa que hauria de tenir altres quefers?