Filosofia, en català! (V)

PalmaLa contribució de l’editorial Herder a la divulgació de la filosofia en català es limita a traduir i publicar les obres del filòsof sudcoreà Byung-Chul Han, l’autor de moda i èxit de vendes. De Han s’han traduït les obres més recents: L’esperit de l’esperança (2024), La crisi de la narració (2023), La societat pal·liativa (2021), L’agonia de l’eros (2020), La societat del cansament (2015) i La societat de la transparència (2015). Herder segueix una política consistent a publicar les obres de Han en castellà i deixar passar bastant de temps fins a traduir-les al català. Així, entre l’edició de La agonía del eros (març de 2014) i la versió catalana (febrer de 2020) han passat sis anys. Aquesta estratègia comercial obliga a llegir les obres en castellà si es vol estar al dia d’un dels autors més rellevants del pensament filosòfic contemporani. També ha publicat En clau de procés (2018), de Miquel Seguró i Gemma Ubasart. Tanmateix, sorprèn la manca de sensibilitat cap a la filosofia en català de Herder, tenint en compte l’aposta per la filosofia en general i que el consell editorial està format majoritàriament per docents d’universitats de parla catalana (24 de 40), 16 dels quals, a més, són filòsofs.

Filosofia, en català! (I)

Anagrama, un dels grans motors editorials en vendes del panorama estatal que publica al voltant d’un centenar de novetats anuals, un 30% de les quals són d’assaig, deixa un espai molt marginal i testimonial a la filosofia en català. Per trobar-ne algun títol, cal consultar la col·lecció d’assaig ‘Nuevos cuadernos Anagrama’, amb versions en català només si l’autor és català o si el tema és considerat adequat. Seguint aquesta política ha publicat els llibres Nova il·lustració radical (2017) i El temps de la promesa (2023), de Marina Garcés; La mirada lúcida (2019), d’Albert Lladó i Pandèmia (2020), de Zizek; i els assaigs recents de Rebecca Tamàs i Salvador Macip. Des del 2014 té la col·lecció de narrativa en català ‘Llibres Anagrama’, amb algun títol de caràcter filosòfic com El camí d’Aristòtil (2022), d’Edith Hall, a més de la reedició de la traducció històrica de Miquel Martí i Pol del clàssic Tristos tròpics (2016), de l’antropològic i filòsof Lévy-Strauss. Anagrama treballa en la direcció contrària a la normalització de la filosofia en català, traduint al castellà autors catalans, com ho demostra el fet que hi ha ben pocs títols publicats exclusivament en català, perquè la política editorial sembla encaminada a dirigir els seus esforços als nombrosos lectors hispanoparlants. No és fàcil saber la influència que va tenir en aquesta política la publicació fallida en els seus inicis d’una primera col·lecció efímera anomenada ‘Textos’ de cinc llibres traduïts al català, entre els quals hi havia el Baudelaire (1969), de Sartre i Tristos tròpics (1969), de Lévy-Strauss.

Filosofia, en català! (II)

Les obres de filosofia en castellà també ocupen un lloc bastant significatiu en el catàleg de l’editorial barcelonesa Arpa; en canvi, la filosofia en català únicament està representada per una introducció a Kant de Pere Lluís Font i El nen filòsof (2016), de Jordi Nomen. En l’extrem contrari se situa l’editorial valenciana 3i4, amb una aposta idiomàtica pel català. En el seu catàleg, les obres filosòfiques estan agrupades entorn de les col·leccions ‘Biblioteca marxista’; ‘Gaia’, amb llibres de Jordi Pigem i del filòsof decreixentista Serge Latouche; ‘Quaderns’, amb un enfocament inicialment filosòfic; i ‘Unitat’, amb llibres d’assaig. A ‘Quaderns’ es publicaren clàssics de la filosofia, avui exhaurits, com La tècnica i la ciència com a ideologies (1998), de Habermas, a més de Lenin i la filosofia (1998), d’Althusser. Xavier Antich va publicar a ‘Unitat’ un dels seus primers llibres titulat El rostre de l’altre (1998).

Filosofia, en català! (III)

Els lectors de filosofia de la religió en llengua catalana tenen com a principal referent l’editorial Fragmenta, nascuda el 2007 sota el guiatge dels editors Ignasi Moreta i Inés Castel-Branco. Té una col·lecció sobre religions, amb llibres que tracten d’hinduisme, sufisme, el zen, diàleg interreligiós, i Els mestres de la sospita (2007), de Torralba. Ha dedicat una col·lecció als pecats capitals amb volums sobre la supèrbia, la ira, la luxúria, la gola, l’avarícia, l’enveja i la mandra. Una altra de les col·leccions tracta dels 10 manaments amb una mirada posada en l’actualitat. Publica també traduccions d’autors de filosofia a la col·lecció ‘Biblioteca de pensament contemporani’ dirigida pel professor de Filosofia de l’educació Joan-Carles Mèlich. Sota la seva direcció s’han publicat El perdó (2024), de Vladimir Jankélévitch; La imaginació simbòlica (2023), de Gilbert Durand; Presències reals (2022), de George Steiner; Inclinacions (2022), d’Adriana Cavarero; El sagrat (2021), de Rudolf Otto; Veig Satanàs caure com el llamp (2021), de René Girard, i La gravetat i la gràcia (2021), de Simone Weil. La col·lecció ‘Opera Omnia de Raimon Panikkar’ està dedicada a aquest autor i ofereix títols sobre la mística, la interculturalitat, l’ésser, les religions, l’espiritualitat, el diàleg interreligiós, el cristianisme, els Veda, el budisme i l’hinduisme. En la col·lecció d’assaig, ha publicat una part significativa de les obres del filòsof de la ciència Jordi Pigem i Joan-Carles Mèlich, amb menció especial pel darrer títol d’aquest autor, La lliçó d’Auschwitz (2024), juntament amb obres de Francesc Torralba, Jordi Corominas, Pere Lluís Font, Oriol Ponsatí, Oriol Quintana, Amador Vega, Víctor Pérez, Jordi Graupera i Bernat Dedéu. D’aquesta col·lecció destaquen les traduccions Les allaus de Sils Maria (2021), d’Onfray sobre Nietzsche, i Quin futur per al cristianisme? (2010), de Luc Ferry i Philippe Barbarin.

Influència cristiana

La important influència cristiana en el pensament filosòfic català queda reflectida en la ‘Biblioteca Francesc Torralba’ de Pagès editors, un recull del pensament espiritual i religiós i dels seus valors i virtuts de l’autor que dona nom a la col·lecció a través de 23 volums: L’espiritualitat (2012), La bellesa (2012), La pau (2012), El compromís (2012), L’entusiasme (2011), La gratuïtat (2011), La solidaritat (2010), El seny (2010), La confiança (2009), El perdó (2009), L’amistat (2009), El perdó (2009), La intimitat (2009), La saviesa (2009), L’esforç (2008), La serenitat (2008), L’alegria (2008), La compassió (2008), La sobrietat (2008), La tendresa (2007), La paciència (2007), i també a través d’Esculpeix la teva vida (2018), la darrera obra de la col·lecció i única de caràcter col·lectiu. Torralba ha publicat també La filosofia cura (2016), a la col·lecció ‘L’expert’.

Filosofia, en català! (IV)

El monestir de Montserrat disposa d’editorial pròpia, les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) que prioritza els llibres de temàtica religiosa. Seguint aquesta orientació ha publicat obres de múltiples tradicions: un recull d’articles, introduccions i pròlegs a obres lul·lianes de Salvador Galmés, la defensa de l’eternitat del món d’Averrois a L’ensorrament de l’ensorrament (2006), la visió sacralitzada del món de Neus Pintat a Qi Gong i espiritualitat (2022), i el dadoisme de Laozi. També ha publicat un estudi sobre la recepció de Nietzsche en el modernisme literari català, i treballs sobre Heidegger. Ha contribuït a la recuperació de la filosofia catalana amb la publicació dels estudis de Joan Cuscó sobre la filosofia de Francesc Pujols i la influència de Francesc Xavier Llorens en el desenvolupament de la filosofia a Catalunya i el gir cap a l’estudi de la consciència. També ha publicat una selecció de 25 sentències de Ciceró sota el títol de Viure la vida amb filosofia (2011).