Filosofia, en català! (XII)

PalmaL’Associació Filosòfica de les Illes Balears (AFIB) ha combinat períodes de gran activitat amb altres d’inactivitat. A hores d’ara es troba en procés de recuperació gràcies a la junta directiva encapçalada per Elisa Rosselló, que ha dedicat els principals esforços a defensar l’ensenyament de la filosofia a Secundària i Batxillerat davant les contínues amenaces de reducció d’hores lectives i assignatures de Filosofia per part de les diferents administracions educatives. En l’actualitat no edita cap revista, però es pot deixar constància que l’idioma que usa en les comunicacions amb els socis i als mitjans digitals i xarxes socials és el català.

En èpoques anteriors, la revista Taula es feia ressò de les jornades de filosofia organitzades per l’AFIB, amb la publicació de les actes. Així, en el número 21/22 (1994) es publicaren les aportacions dels participants en les I Jornades de Filosofia dedicades a Nietzsche, sense cap article en català. En el número 29/30 (1998) es varen publicar les intervencions a les II Jornades de Filosofia dedicades a Ludwig Wittgenstein, que es realitzaren en francès, català i castellà. En el número 33/34 (2001) es publicaren les ponències i comunicacions de les III Jornades de Filosofia de l’any anterior, que tenien com a tema central la crisi de la raó, amb tres úniques intervencions en català de 22. En el número 38 (2004) es publicaren les actes de les Jornades de Filosofia dedicades a l’art i la filosofia, amb una ponència en català, la de Romà de la Calle, de les tres publicades, i 7 comunicacions de 26. En el número 42 (2009) es varen publicar les intervencions de Manuel Cruz, Camilo José Cela Conde, Antoni Domènech i Adela Cortina, a les Jornades de Filosofia titulades Filosofia del Món Contemporani, de les quals només la de Domènech va ser en català. Una possible línia per enfortir l’AFIB seria organitzar noves jornades de filosofia que contribuïssin a formar el professorat de Filosofia de Secundària i Batxillerat que servissin a la vegada per a la recuperació de la revista Taula, amb la publicació de les actes.

Sis congressos

Les Societats de Filosofia de terres de parla catalana han organitzat fins ara sis congressos amb una periodicitat quadriennal, el darrer dels quals va tenir lloc el 2023 a la localitat catalana de Manresa. Pel que fa als anteriors congressos, el V Congrés es va celebrar el 2019 a Canillo (Andorra), el IV Congrés va tenir lloc el 2015 a Vilafranca del Penedès (Catalunya), el III Congrés es va fer el 2015 a Palma; el II Congrés es va organitzar el 2011 a Sueca (València), en memòria de Joan Fuster i el I Congrés a Barcelona (2007). Totes les actes dels congressos estan publicades, excepte les del Congrés organitzat a Manresa, que estan en procés, i les de Palma. El número 30-31 (2019-2020) de l’Anuari recull les actes del V Congrés celebrat a Andorra, amb 51 articles escrits en català, només tres en castellà i un en italià; el número 28-29 (2018) de la mateixa revista recull les actes del IV Congrés, amb 26 escrits en català, cinc en castellà i un en italià. Les actes del II Congrés estan recollides en un volum publicat per la Universitat de València (Afers, 2012), que conté 49 articles en català d’un total de 57, i la SCF es va encarregar d’editar les actes del I Congrés el 2011, amb una presència molt notable del català (les quatre lliçons i 55 de les 61 comunicacions).

A més de les associacions filosòfiques, hi ha altres entitats que fan les seves contribucions a l’expansió de la filosofia en català, entre les quals ocupen un lloc molt destacat l’Ateneu Barcelonès, el Liceu Joan Maragall de Filosofia i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la seva secció de Filosofia i Ciències Socials.

L’Ateneu Barcelonès és una entitat molt activa que acull nombroses presentacions de llibres de filosofia en català, a més de seminaris, debats, conferències, taules rodones i actes commemoratius. Recentment, ha organitzat un cicle de taules rodones sobre Kant, en el marc dels actes commemoratius del tricentenari del seu naixement, dins la Biennal de Pensament; un acte de presentació de la nova traducció al català de l’obra Minima moralia (2024) d’Adorno; i la presentació del llibre de Salvador López Arnal Sobre Marx i la tradició marxista (2024). L’Ateneu té una secció pròpia de filosofia i disposa de la biblioteca civil més important de Catalunya, amb una secció dedicada a la filosofia. La junta directiva actual està formada per 12 persones, dues vocalies de les quals són ocupades per dos filòsofs, Jordi Jiménez i Paula Przybylowicz. Una de les iniciatives més destacades és la presentació dels llibres que publiquen els seus socis. Precisament, el primer esdeveniment de l’any 2025 ha estat la presentació del llibre Defensa de Sòcrates (2024), de Plató, amb la presència del traductor Eloi Creus i el prologuista Norbert Bilbeny. L’Ateneu organitza lectures comentades sobre nous llibres, una de les més recents ha estat la lectura sobre Qui té por al gènere?, el llibre més recent de Judith Butler.

El Liceu Joan Maragall de Filosofia, institució fundada per Lluís Cuéllar, presidida actualment per Gonçal Mayos, professor de Filosofia de la UB, ha publicat 24 volums de la Revista de l’Acadèmia de Filosofia, entre 1990 i 2011, dels quals només el dedicat als filòsofs clàssics està escrit íntegrament en castellà. Els 23 volums restants són monogràfics de caràcter col·lectiu que recullen cursos, conferències i seminaris impartits a l’Ateneu Barcelonès, que tracten temàtiques variades com l’art i la filosofia, la globalització i la interculturalitat, el mal, l’alteritat, la utopia, la postmodernitat i els marges de la filosofia, entre d’altres. La revista ha dedicat números a Aristòtil, Schopenhauer, Nietzsche i Heidegger. El volum més antic es titula Lectura de Husserl, Kant i Wittgenstein (1990). La revista està aturada, encara que el Liceu continua organitzant trobades, cursos i lectures filosòfiques de manera esporàdica a la seu de l’Ateneu.

Geografia del pensament català

La secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha fet ressò dels Col·loquis de Vic i publica anualment les actes de les trobades temàtiques organitzades per la SCF, amb la resta de societats i algunes universitats catalanes i italianes. Entre 1996 i 2024 s’han organitzat 28 edicions amb intervencions de nombrosos professionals de les humanitats, especialistes universitaris, estudiants i professors de filosofia recollides en altres tants volums. El tema dels col·loquis del 2024 va ser la pobresa. Els col·loquis del 2023 tractaren sobre la llengua, amb aportacions filosòfiques de Francesc Torres, Macarena Dengra, Andrés Jaume, Joan González Guardiola, Ramon Rosales, Albert Llorca, Gerard Puig, Pere Lluís, Jaume Farrerons, Emma Grau, Xavier Escribano i Joan Cuscó. L’article de Cuscó fa una aproximació a l’ús del català com a llengua filosòfica a principis del segle XX i és de consulta obligada per reconstruir la geografia del pensament català. Els altres números de la revista han recollit les comunicacions dels anys anteriors sobre l’amistat, el diàleg, la mort, l’educació, el teatre, la tradició, la festa, la guerra, l’estat, el calendari, la imatge, Europa, la bellesa, la modernitat, la memòria, l’economia, la identitat, la salut, la natura, la poesia, el dret, la política, la cultura, i la ciutat.