Final de curs a l’escola i al Parlament
Libertario es troba, l’home. De fet, va fundar el Partido Libertario, abans de desembarcar a Vox, on no es troba malament a pesar de les contínues estrebades. A l’espera de saber exactament què deu significar libertario en l’accepció que ens ocupa, certificarem l’obsessió del president per tot el camp semàntic de la llibertat: Dios nos hizo libres és el títol del seu llibre de pensament (sic) polític (sic).
”Soy liberal y libertario” declarava a Última hora ara fa just un any. I hi afegia: “no de extrema derecha”. També es declarava negacionista de la covid, de les vacunes, del canvi climàtic i de la violència masclista, i defensava que l’Estat havia de recuperar les competències autonòmiques, tot i que per ara no li ha costat acceptar 75.000 € anuals per presidir el Parlament de la Taifa Autonòmica. Coses de la liberalitat, segurament.
La seva hagiografia va resultar inquietant des del primer moment i el seu nomenament, fa tot just un any, l’enèsima imprudència de Marga Prohens, cegada per la temerària obsessió de governar a tot preu.
L’única impressió tranquil·litzadora era que semblava educadíssim i que, públicament, lamentava que en la política faltàs “sosiego y debate racional”. Un any després, la imatge del president del Parlament esqueixant la foto d’Aurora Picornell i expulsant les diputades socialistes de la Mesa, liquida a perpetuïtat el poc crèdit que qualque dia pogués haver tengut.
No ha estat un any fàcil al Parlament. La primera gran polèmica va ser arran d’una altra foto: la de Josu Ternera brandada en seu parlamentària per la presidenta Prohens en persona. Una altra que tampoc es deu trobar ni dretana ni extremada, supòs.
Tres mesos després, un dels millors plot twists de la legislatura: els diputats de Vox s’amotinen, expulsen Le Senne i n’exigeixen la dimissió. L’enginyeria interpretativa dels lletrats del Parlament i l’eficaç sutura de les directrius madrilenyes apedacen el grup i tanquen provisionalment l’incident. La polèmica, però, el persegueix.
La setmana ha estat mogudeta amb Le Senne negant-se a penjar la bandera LGTBI a la façana del Parlament i amb Sebastià Sagreras –normalment tan simpaticot, ell– qualificant-lo de principiante i acusant-lo d’actuar com si el Parlament fos seu.
Es veu que l’esperit llibertari del president no preveu la llibertat sexual. I això que “Dios nos hizo libres”, que si no... Homòfob, tauromàquic, negacionista, cinegètic, catalanòfob, masclista, filofranquista... Hem tengut sort, però: no és d’extrema dreta.
El primer any de legislatura al Parlament ha estat especialment desafortunat i ha evidenciat un trist balanç extensible al pacte PP-Vox: crispació, obsessions ideològiques, retòrica gesticulativa, autosuggestió lingüística i capacitat de gestió més aviat grisa.
En matèria de model econòmic i de país, l’intens debat social sobre la massificació turística és un escenari inexplorat per al pacte PP-Vox. Mentre que Vox treu ferro a la massificació i la redueix a una molèstia a l’hora d’anar a la platja –versió que li han comprat completament els performers del Caló del Moro, per cert–, el PP té un discurs una mica més complex.
Prohens de vegades repeteix frases insòlites del tipus “ha arribat l’hora de posar límits”, “no podem créixer més”, “Baleares ha llegado a su límite”... però adesiara li surt el seu mal dissimulat bauzanisme atàvic: “Solo habla de decrecimiento turístico quien tiene un sueldo seguro a final de mes”.
Parla de posar límits i de deixar respirar el Caló del Moro, però el Decret de simplificació administrativa amnistia centenars d’il·legalitats en sòl rústic, estableix llicències exprés, autoritza construccions en zones de risc, elimina garanties i controls i permet xalets més grans en sòl rústic. I aparcaments. Grans aparcaments, com el que s’ha obert en temps rècord a Cala Llombards, precisament per als visitants del Caló del Moro. De veres que encara algú creu que aquest aparcament o les variants i rotondes que s’anuncien a Sóller en solucionaran la saturació?
S’ha de reconèixer, però, que en matèria lingüística sí que han estat més eficients: requisit de català a la Sanitat, reglament municipal de Calvià, qüestionament del català a l’Ajuntament de Palma i a la Funció Pública... En això hi posen més ganes. Es nota.
El balanç en Educació continua sent una incògnita. A un mes d’haver acabat el termini per adherir-se al Pla de segregació, la Conselleria continua sense fer públiques les dades, tot i que sembla que hi ha ben poques sol·licituds per avaluar. I l’altra mesura estrella, la lliure elecció de llengua al primer ensenyament? La matriculació comença dia 24. Presencial i en el mateix centre. Una bona oportunitat per animar les famílies a continuar apostant pel model lingüístic propi.
