El finançament i 'els catalans'
“El finançament que han acordat els socialistes amb ERC per investir Illa president significa que les altres comunitats hagin de pagar més impostos. No permetré que els ciutadans de les Balears hagin de pagar el regal de Pedro Sánchez als catalans”. Són declaracions de la presidenta del Govern de les Balears, Marga Prohens, per subratllar el suport al manifest contra el finançament singular de Catalunya que ha fet públic el Partit Popular, com a primera acció de l'inici de curs. El manifest va signat per Feijóo, com a cap de files, i pels onze presidents autonòmics del PP (entre els quals hi ha Marga Prohens), ja que en aquesta etapa el PP ha decidit recolzar-se en el poder territorial que va acumular a les eleccions autonòmiques i municipals de maig de l'any passat.
Les paraules de Prohens són, simplement, l'adaptació balear d'un argumentari de partit que sentirem repetir a tots els barons del PP amb molt poques diferències, canviant amb prou feines les referències que pertoquin a cada comunitat: “no consentiré que els murcians...”, “no permetré que els ciutadans de Castella i Lleó...”, “no toleraré que els andalusos...”, etc. El manifest, en si mateix, és un cúmul de distorsions i de conjectures (com ara que el nou finançament podria servir “per pagar un nou procés independentista”), així com de tòpics del discurs de la dreta espanyola, com ara que "Pedro Sánchez i els seus aliats a Catalunya cerquen modificar la Constitució i el nostre model d'estat per la porta del darrere". Això de fer coses “per la porta del darrere” (per exemple, a la Sala Penal del Suprem) és un recurs que al PP tenen molt per la mà, com va explicitar l'aleshores senador Ignacio Cosidó.
Però allò que més crida l'atenció és la referència “als catalans”, que Prohens –una Ayuso de tercera– feia amb tota intenció. No “als independentistes”, no “al govern de Catalunya”, o a qualsevol altre enemic igualment inventat, però almenys mínimament acotat. Els catalans és l'entitat difusa, inconcreta, però a la vegada perfectament identificada, contra la qual cal adreçar suspicàcies, rancors i odis cada vegada que es produeix a Espanya una “urgència nacional”, que és una altra expressió que es pot llegir al manifest en qüestió. És el crit a sometent: tothom alerta, que ens ataquen els catalans. Són els mateixos catalans d'aquell “écheme una firmita contra los catalanes”, amb què el PP va omplir places i carrers de les Espanyes recollint signatures contra l'Estatut, que efectivament va acabar laminat pel Tribunal Constitucional després d'haver estat votat per la ciutadania i pels Parlaments català i espanyol. Els catalans també són els ellos de l'“a por ellos, oé”. Vol dir que el Partit Popular es prepara per reduplicar la seva ofensiva contra Sánchez, i que per fer-ho no dubtarà a tornar a remenar les aigües brutes de la xenofòbia contra els catalans (i que s'hi apunta, indignament, la presidenta de les Balears). De moment, fa l'efecte de la repetició de la pel·lícula de l'Estatut.
