Fins quan es perpetuarà Putin?

Rússia és una farsa democràtica. És un estat policial, repressor, censor, on els contrapesos judicial i legislatiu no existeixen davant un executiu piramidal, autoritari i omnipresent, amb el Kremlin com a epicentre de tota la vida política i també econòmica. Rússia viu en un capitalisme d’estat sense llibertat de premsa ni de creació ni de càtedra. Sense oposició interna: acorralada, empresonada, silenciada. Sense respecte pels drets humans. En aquest context, parlar de les eleccions d’aquest any sona a eufemisme. Eleccions? Algú dubta de qui guanyarà?

Des de l’any 2000, aviat farà un quart de segle, Putin ha anat consolidant progressivament, cada cop amb més mà de ferro, el seu poder. Si d’entrada va jugar la carta de moderat de cara a Occident, fins i tot donant a entendre que eventualment un dia el seu país es podria incorporar a l’OTAN, l’exagent del KGB ja fa temps que ha deixat clara la seva nostàlgia imperial i soviètica i la seva fam de control total i cabdillatge. El seu entorn immediat, conformat per una nomenclatura de polítics, oligarques amics i militars, té clar que reclama fidelitat absoluta. O amb mi o contra mi. Els que han gosat qüestionar el seu lideratge han acabat malament. Només cal citar els casos del magnat Mikhaïl Khodorkovski –va pagar amb la presó i la ruïna el seu suport a grups opositors–, la periodista Anna Politkóvskaia –assassinada després de les seves denúncies contra la corrupció a l’exèrcit i la seva brutalitat a Txetxènia–, l’excampió d’escacs Garri Kaspàrov –vigilat i detingut com a opositor–, les activistes de Pussy Riot –empresonades durant quasi dos anys–, l’advocat i polític Aleksei Navalni –enverinat el 2020 i detingut des del 2021– o el cap dels mercenaris Wagner Ievgueni Prigojin –aparegut mort després d’incitar una revolta militar contra el Kremlin enmig de la guerra d’Ucraïna.

Qui gosa qüestionar el poder de Putin? El control que pateixen és exhaustiu i implacable: agents del ministeri d’Interior, camuflats de comissaris d’exposicions, revisen qualsevol exhibició abans de ser inaugurada. La guerra d’Ucraïna ha accelerat i elevat el que ja era una pràctica habitual. I així en tots els camps, començant per la premsa. A Rússia, llibertat i democràcia han passat a ser paraules buides. És un estat il·liberal i autoritari, en línia amb la pitjor tradició soviètica, ara ja reivindicada sense dissimulacions. Només amb el reformador Mikhaïl Gorbatxov, impulsor de la glàsnost i la perestroika, la transició cap a la democràcia va aixecar algunes esperances, però aviat es va veure que el seu canvi per Borís Ieltsin suposava un gir involucionista que no va fer sinó consolidar-se al tombant de segle amb un Putin que s’ha anat reforçant i perpetuant. Ara, a la cita amb les urnes del 15 al 17 de març hi haurà setze candidats, però ningú dubta del desenllaç. I amb els canvis constitucionals més recents, Putin pot arribar a mantenir-se dalt de tot fins al 2036, quan ja tindrà 84 anys.