Fires, festes i anacronismes
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, va anar a la What The Fuck de Londres, la Fira de Turisme Global (és broma; en realitat es diu World Travel Market; de res). Això el va obligar a posposar, encara més, la seva missió d'acabar amb el perniciós carril VAO, i que, a més, no es va posar els calçons de bufes per viatjar fins a Londres, però se li pot perdonar perquè hi va anar amb la maleta plena de bones intencions. Amb una publicació a X que va redactar en castellà, perquè es vegi que a Santanyí no van de bromes, Galmés especificava el motiu de la visita: “a defender los intereses económicos de nuestra isla”. Ahà. Afegia: “Nos mostramos como lo que somos, un destino seguro, innovador y sostenible ante el mercado británico” [sic].
Si el president del Consell de Mallorca sap castellà, la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, sap fins i tot anglès, com s'ha ocupat de fer-nos saber el portaveu àulic Sebastià Sagreras. Això la converteix en un cas rar que haurà de ser estudiat per l'Oficina de la Llibertat Lingüística de Vox, que ha estat dotada amb 750.000 euros dels pressupostos de 2024, i que, finalment, han pogut tirar endavant després que el partit d'Idoia Ribas donàs el vistiplau al sostre de despesa a canvi de la segregació d'alumnes per llengua a l'escola pública. Aquesta paraula, ‘segregació’, posa nerviosa la gent del PP, que preferia substituir-la per un eufemisme: ‘desdoblament’, per exemple. Llàstima que ja no hi són a temps, perquè ‘desdoblament’ ja es va fer servir, en el seu moment, per no dir ‘autopista’. De manera que hauran de conformar-se a reconèixer que el seu model educatiu segrega els alumnes entre castellanoparlants i catalanoparlants, una autèntica calamitat pedagògica i cívica que ha topat amb el rebuig frontal i unànime de la comunitat educativa –excepte, oh sorpresa, de les escoles religioses concertades, que també són beneficiades en el repartiment de doblers públics–. Els tres quarts de milió de l'Oficina Lingüística de Vox ens recorden, per cert, les pesades cançonetes d'aquest partit contra els xibius (que és com el savi Joan Veny recomana traduir els chiringuitos).
Amb totes aquestes, ha arribat l'acord que el PP i Vox més temien, que és el de la investidura de Pedro Sánchez, i que du com a contrapartida l'amnistia dels independentistes catalans. El PP té pràctica a concedir amnisties a defraudadors fiscals, però amnistiar demòcrates falsament acusats i condemnats per una justícia de part és una cosa que no tenen tant per mà. A Madrid han incendiat els carrers, els nins de papà han descobert quin gust tenen la porra i els gasos lacrimògens d'una policia que estaven convençuts que no els faria res, i Abascal, Feijóo i Ayuso han dictaminat, en un màxim d'irresponsabilitat, la fi de la democràcia a Espanya. Per això, al PP de les Balears, el conseller Antoni Costa ha trobat necessari fer crides a la ciutadania perquè es manifesti contra l'amnistia, i el portaveu àulic Sagreras ha deplorat a les xarxes que Sánchez tingui “la cadira de la presidència” a canvi d'un acord que “no té vergonya ni dignitat”. Quin retrat involuntari de la poliglota presidenta Prohens! A Londres i aquí, com diu el president Galmés, es mostren com el que són: una colla de personatges provincians i avariciosos, carregats, encara, de tics caciquistes, doblegats, no només a la Federació d'Hotelers de Mallorca (això ja és tradicional), sinó també a l'extrema dreta, movent-se en direcció contrària a la política espanyola i europea. Descoordinats, descompassats, fora de lloc i de temps. Un anacronisme de dreta extrema i d'extrema dreta que ens fa perdre un munt de temps, energies i doblers en les seves caduques obsessions ideològiques.
