La firma del rei d'Espanya
La firma del rei d'Espanya, que aquests dies causa tantes preocupacions al PP en particular i al nacionalisme espanyol en general, ha estat trobada no exactament al BOE, sinó en un compte bancari secret a Andorra. No era una signatura “natural”, per dir-ho així, sinó la d'uns testaferros, Stream SA, que operaven a través d'una offshore, una societat instrumental a Panamà. I no era, val a dir-ho, la firma de l'actual rei Felip VI, sinó la del seu pare i monarca emèrit, Joan Carles I. Succeeix, però, que, en contra del que s'ha volgut escenificar des dels poders de l'Estat (començant pel govern de PSOE i Unides Podem) i des de la premsa guardiana de les essències de la pàtria, la corrupció de Joan Carles I sí que afecta Felip VI: no tan sols l'afecta, sinó que l'implica de ple. A ell i a tota la Corona. Com a cap d'estat, és senzillament impossible que Joan Carles I actués tot sol i sense la complicitat no tan sols de la institució monàrquica espanyola, sinó també de tots els mencionats poders de l'Estat.
El compte andorrà ha aparegut en el transcurs de les investigacions sobre els diners negres que el mateix Joan Carles I tenia amagats a Suïssa. De Suïssa es va obrir una nova pista a Liechtenstein (on operava una societat mercantil, la Fundación Zagatka), on el fiscal que investiga la fortuna de Joan Carles, Yves Bertossa (un caçador de corruptes que s'assembla poc, o gens, als seus homòlegs espanyols), va detectar una sortida de diners que conduïa cap a un altre compte de l'entitat bancària Andbank, andorrana. El fiscal Bertossa, pel que sembla, sospita que en aquest compte andorrà —que havia romàs ocult fins ara— era on es podia trobar el gruix dels diners acumulats fraudulentament pel rei al qual devem la democràcia, com se'ns ha explicat diversos milions de vegades.
Tothom que no volgués tancar els ulls podia saber que el paper polític i institucional de la monarquia espanyola es basava en la continuïtat de l'estructura de poder més important per a les elits espanyoles: la corrupció. No és cap disbarat sostenir (presumptament, sempre) que, pel que fa a la casa reial, tots els seus membres n'han participat, de forma directa o indirecta. Ara hi ha hagut aquesta polèmica sobre la signatura del rei als indults dels presos polítics catalans, que s'ha resolt amb una certa burla general a la ignorància de la presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, sobre el funcionament de la monarquia parlamentària. Se'n poden riure tant com vulguin, però la ignorància d'Ayuso (que, efectivament, no sap res de res, però de res) és idèntica a la de la resta de dirigents del seu partit, començant per Pablo Casado i la seva falsa titulació acadèmica. De fet, el paper de la dreta espanyola, històricament, ha consistit a esfondrar Espanya –tant que diuen que l'estimen– per pura curtor. I pel mateix preu, i també per ignorància i ineptitud, fer caure regnats o enviar monarques a l'exili. Per la seva banda, els Borbons sempre hi han posat l'autoritarisme i la corrupció, però potser mai com ara una tan sofisticada enginyeria financera.
Sebastià Alzamora és escriptor
