La Fiscalia, escenari del xoc per l'amnistia a dins de l'Estat
L'entrada en vigor de l'amnistia, presumiblement la setmana que ve quan es publiqui al BOE, obrirà una batalla jurídica i política sense precedents en la història espanyola recent. Hi haurà conflicte entre poders de l'Estat i a dins mateix del poder judicial. I després hi haurà una batalla interna que es preveu cruenta a dins de la Fiscalia, un organisme que està a cavall entre el poder judicial i l'executiu però que forma part de les estructures profundes de l'Estat, i on hi ha fiscals preparats per plantar cara al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, nomenat pel govern espanyol. Aquesta guerra en particular servirà per calibrar quin és el grau d'oposició de l'Estat profund contra l'amnistia.
Recordem que la Fiscalia és un organisme jeràrquic, on regeix el principi de la "unitat d'acció" i on l'última paraula la té el fiscal general de l'Estat. Tot i això, a dins de la Fiscalia són majoria, igual que a la judicatura, els alts funcionaris de tendència conservadora. L'elit de la Fiscalia, i els líders de la revolta contra García Ortiz, són els coneguts en alguns cercles de la judicatura com a "quatre genets de l'apocalipsi", que són els quatre fiscals de la causa del Procés al Tribunal Suprem: Consuelo Madrigal, Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Javier Moreno. Aquests fiscals no van esperar ni 24 hores des de l'aprovació de l'amnistia per traslladar a García Ortiz un escrit en què es posicionaven en contra de considerar la malversació com un delicte amnistiable i, per tant, també en contra d'aixecar les mesures cautelars i l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont. El més greu, però, no era això. L'escrit estava farcit d'apreciacions de caràcter polític. Per exemple, criticaven que el PSOE no hagués portat l'amnistia al seu programa electoral (cosa que sí que van fer Sumar, ERC i Junts) i consideraven que la seva aprovació "obeeix essencialment a raons d'oportunisme polític". Qui són els fiscals per decidir sobre el contingut d'un pacte polític i una llei aprovada per majoria absoluta al Congrés? En lloc de limitar-se a arguments jurídics, ells mateixos es posen en evidència i demostren que es mouen, ells sí, per interessos polítics.
El cas és que García Ortiz es trobarà una forta resistència a acatar la seva autoritat per part d'aquests fiscals, de manera que ens trobarem amb una paradoxa: persones que diuen defensar la llei però que en realitat estan disposades a saltar-se-la per lluitar contra els que consideren enemics d'Espanya. El resultat d'aquest pols serà un laboratori del que passarà després en l'àmbit de la justícia i, més en general, en la política. Per això, Pedro Sánchez no pot permetre que els quatre fiscals del Procés humiliïn García Ortiz i se li insubordinin. I si ho fan, hauria de prendre mesures exemplars i exemplaritzants contra ells. En canvi, una derrota del fiscal general de l'Estat voldria dir que, un cop més, l'Estat profund li doblega el braç a l'executiu i al legislatiu. I aquesta seria, en última instància, una derrota de la democràcia.
