Fiscalitat única de tipus únic
L'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, que celebrava aquesta setmana a Còrdova el seu congrés anual, ha manifestat la seva preocupació per l'eventual concert català de què es parla aquests dies. La inquietud principal és que les inspeccions seran molt difícils, perquè hi haurà societats i persones amb residència fiscal distinta dins d'un mateix territori espanyol.
La notícia coincideix amb una altra. L'Agència Tributària ha publicat aquesta setmana les estadístiques de tributació de les 285 empreses espanyoles més grans. El tipus mitjà que ha gravat els seus beneficis amb l'impost de societats ha estat del 7%. El principal mecanisme per reduir la tributació és tenir filials o centrals en altres territoris europeus amb fiscalitat reduïda.
Ara, la qüestió pot traslladar-se ja no només a territoris internacionals, sinó dins del mateix país, amb la qual cosa ja no només la gran empresa, sinó també la petita i mitjana empresa, podrà gaudir de mecanismes i trucs per reduir la seva tributació.
Intentar pagar menys impostos, dins del que la llei permet, és legítim i normal. Però és una cosa que podria eliminar-se, amb molt menys cost econòmic per a les administracions i menys embolics per a les empreses, a través d'una fiscalitat única de tipus únic.
La proporcionalitat en la fiscalitat la dona l'ingrés, i no hauria de donar-la el tipus de gravamen. Amb un tipus únic de, per exemple, el 15%, qui guanya cent, paga quinze, i qui guanya el doble, dos-cents, paga el doble, trenta. Imposar un tipus progressiu que va més enllà de la proporcionalitat sempre ho he considerat desproporcionat.
Un tipus únic, europeu i espanyol, tant per a persones com per a empreses, acabaria amb la major part de les injustícies fiscals, com ara que els que guanyen el doble que uns altres paguin més del doble i que els que haurien de pagar el tipus màxim acabin pagant el tipus mínim.
La fiscalitat ha adquirit un grau de complexitat tan gran que la justícia s'ha convertit en injustícia. Si, tant per a particulars com per a empreses, totes les despeses fossin deduïbles i el tipus fos només un, s'acabaria tot el problema i la recaptació de beneficis personals i empresarials seria la màxima.