Fixa’t, cansats d’anar a votar
S’ha convertit en un lloc comú afirmar que la gent està cansada d’anar a votar. Fixa’t, a Catalunya hem tingut quatre eleccions en un any. Pobrets, quin cansament. Doncs no, quin paternalisme, com si passar un moment pel col·legi electoral fos igual que anar a la mina o a fregar escales. I quin perill, perquè tots sabem que n'hi ha alguns per als quals no caldria que anéssim a votar mai més. I quina contradicció amb la mare de totes les consignes de la modernitat: empodereu-vos! I justament el dia que tenim el poder de decidir qui volem que governi i faci les lleis en el nostre nom, ens quedem casa, en un gest de societat tipa.
Sí, hi ha una abstenció conscient, de protesta, perquè els partits han convertit l’acció política en una batussa contínua i en un festival de la demagògia protagonitzat per alguns actors que no voldríem treballant amb nosaltres que sovint sembla que ens demanin el vot per solucionar els seus problemes i no pas els nostres, com ja vam veure a Espanya, i veurem aviat a Catalunya, si anem a una repetició electoral. A sobre, les administracions ens compliquen la vida amb una burocràcia inaguantable. Sí, el problema no és mecànic, d’anar a votar, sinó d’escoltar-los atentament.
D’acord, la democràcia, el govern del poble, sembla una utopia cada cop més llunyana, perquè la democràcia va més lenta que la tecnologia i està superada, si no intervinguda, per l’economia i els interessos privats. Però la democràcia és per a adults, demana corresponsabilitat i estar-hi a sobre. De fet, és de les poques palanques que encara ens queden perquè el nostre parer sigui tingut en compte. Cansament d’anar a votar? Com va dir Sartori: “Els maquinistes són ciutadans i no són res de l’altre món. Però la màquina és bona, la millor que s’ha inventat mai per permetre l’home ser lliure”.
