Floquet de Neu buidant súpers
Segurament una de les proves més clares de cap on va l’evolució humana són aquestes imatges d’homínids buidant supermercats. Algú et diu que s’acaba el món i el primat ràpidament, automàticament, fredament, carrega un carro ple de coses. És l’homo buidatus supermercatus. El futur era això: convertir-se en nous caçadors-recol·lectors d’un paleolític rotonda. Ja ho va dir la poma devorada per Adam i Eva: “On hi ha l’home hi ha el perill”. Un dia el mamífer es creu lliure i l’endemà s’adona que només és colònia.
Som colònia. Som un producte alcohòlic perfumat amb essències de confusió, desorientació i submissió. Som colons. Criatures sotmeses, dependents, lobotomitzades, formatades. Sortim de la placenta Carib de la mare i ens eduquen en la colonització amb altaveus a tot drap damunt d’un cotxe cridant pels carrers que hem de comprar matalassos per dormir millor. Cada dia, cada hora, cada minut ens colonitzen les neurones i els òrgans reproductors. La nostra colònia, que no marxa ni amb aiguarràs, és la que ens tiren des de les colonitzacions públiques. Oloreu, empastifats del món. Aquesta setmana l’Ajuntament colonial barceloní d’Ada Colau ens ha dit que no podem fer un homenatge a Floquet de Neu. Pica. Gratem-nos.
La cosa va d’unga-unga. Tribal. Animal. Colonial. Entrem a la cabana. El mamífer del cacau morat municipal-sideral ens diu que no ens podem comunicar, parlar, dialogar amb el mamífer lletós plataner mort farà divuit anys. La gent, les persones, els submisos, els colonitzats de Barcelona van remoure la cosa (més de 35.000 signatures) perquè el súper-popular-mític goril·la blanc tingui una estàtua, una plaça, un carrer o un centre bananer 3D metavers a Barcelona. El mamífer colauer-colonitzador superior ha dit a l’indígena ciutadà colonitzat que no, que “malgrat que la figura de Floquet de Neu pugui resultar amable i despertar la nostra empatia, al capdavall fou el resultat del colonialisme a Guinea Equatorial”. L’immigrant Floquet, no. Sí, bwana.
Ensumeu? Ja ho hem dit: som una colònia. Som allò que la dita, redita, repetida i amplificada pels altaveus de la mentida pudenta colonial, diu que és la nació més antiga del món i de la galàxia. Ensulfatats tots. Des del segle XVIII de sang letal l’Espanya de ficció va potinejar i buidar Guinea com un súper. Fins al 1926, quan l’Espanya homo buidatus supermercatus arrasa Guinea per manufacturar-la en la carnisseria de la Guinea espanyola. Per això crea la lobotomia del Patronato de Indígena. Traducció: buidar per “civilitzar”. Ho fan amb llei i sang així: “Fomentar la cultura, moralización y bienestar de los naturales y su adhesión a España ”. I fracturant la societat a cop de matxet colonial, “ejercer en todo momento sobre el indígena no emancipado las altas funciones del Consejo tutelar, al que esta encomendada la superior dirección de la tutela, supliendo así su capacidad jurídica ”. Que no serviu per a res, indígenes. La colònia et diu que ets colònia i a respirar per decret pell. Fa pudor.
Ja tardem a obrir finestres. A crear el Front d’Alliberament de Floquet de Neu. Regalo la idea a qualsevol marca de salfumant o de paper de vàter. Centenars de barcelonins vestits de Floquet de Neu. Grimpant lliurement per la ciutat. Demanant el dret a ser goril·les de Barcelona. Immigrants. Refugiats reals i espirituals. Contra l’esperit colonial, perfum existencial. Contra la buidor, la plenitud. ¿El mamífer Colau diu que el mamífer Floquet no té dret a ser barceloní? ¿De veritat diu això una alcaldessa i un partit que es fot morat secundant i defensant el tiberi caníbal capitalista del colonialisme espanyol dels segles ininterromputs? ¿Que no tenim el dret a l’autodeterminació que va tenir Guinea el 1968? ¿Que no deixa alliberar Floquet de la presó zoo de l’eternitat per viure, espiritualment, entre nosaltres? Fem Floquet de Neu proper alcalde de Barcelona. I deixem que les altres bèsties mengin plàtans buidant els súper del no res. Potser el zoo és a la plaça Sant Jaume. I la llibertat fora. Si això és una selva fem que Floquet de Neu sigui el King Kong anticolonial. El volem al capdamunt de la torre Agbar. Lluitant contra el colonialisme a urpades. Si ens queda una mica d’animal, vol dir que estem vius. Floquet, alcalde. Barcelona, enlaire.
