Una anàlisi del moment que viu el poble sud-africà, la realitat en la qual es troben els joves del país que, quan tenien 9 o 10 anys, semblava que eren una generació privilegiada que no hauria de conviure amb el fanatisme i les desigualtats.
Masechaba, la jove metgessa, viu una peculiar religiositat, una fe que la duu a encapçalar cada capítol amb un salm i uns diàlegs amb el seu déu en què tot són reclamacions: "el món és malvat i el nostre govern és corrupte i l'Occident està contínuament tramant la nostra fi? (pàg. 28).
Li costa entendre que algú “mou els fils”.
Troba consol convocant la presència del germà, el qual no va trobar motius per continuar vivint i va triar el seu final. El pare també s'ha retirat del món i la mare, amb el seu fanatisme religiós, no sempre dona oportunitats per al diàleg.
Les condicions dels hospitals no arriben als mínims: "El meu cotxe és un taüt que em duu diàriament a la mort” (pàg. 60).
Es fa amiga d'una col·lega, Nyasha, una dona arribada de Zimbaue. Una noia que és tot vitalitat i malgrat les adversitats troba un moment setmanal per a la poesia. Hi ha un dia, que des del matí el maquillatge la delata, al vespre té una cita, es troba amb altres persones, per tenir una treva, per donar protagonisme a les paraules, ella no ho entén, no té forces.
Nyasha és crítica amb les noves metgesses residents, persones que han lluitat per ser on són i que, en canvi, cometen la frivolitat de dur extensions “mates de plàstic al cap”.
A la planta de psiquiatria un pacient canta i la seva veu és tot bellesa i harmonia: "Semblava que la bogeria era una benvinguda llibertat davant la maldat del nostre món" (pàg 101).
Pateix una violació, un altre cop Déu badava… D'aquella agressió perpetrada per tres personatges sinistres, d'aquells terribles 15 minuts, quedarà na Mpho, que vol dir Regal.
Una vegada més, una recomanació sense reserves.
FITXA DEL LLIBRE
‘Florescència’
Kopamo Matlwa
Traducció d'Elisabet Ràfols-Sagués
Sembra llibres
143 pàg.
17 euros