Foguerons sense flama
Al PP de les Balears li va faltar temps per treure importància a l'admissió a tràmit, per part del Tribunal Constitucional, del recurs presentat per l'Obra Cultural Balear, el PSOE i Sumar contra l'eliminació del català com a requisit a la sanitat pública. “És pur tràmit”, es va limitar a comentar el portaveu, Sebastià Sagreras, reputat jurista. I, home, sí, un tràmit sí que ho és: sense l'admissió a tràmit, el recurs no té cap possibilitat de tirar endavant. Ara, una vegada admès a tràmit, també pot no prosperar. Però també hi ha possibilitats que sí, que ho faci. Hi ha possibilitats que el TC dictamini que aquest bunyol que el Govern de Marga Prohens anomena, amb molta pompa, “decret de captació de professionals sanitaris” (un decret llei, de fet) sigui inconstitucional, en la seva totalitat o en una o diverses parts. I que, aleshores, el PP i Vox s'ho hagin de fer mirar, ells que adoren la Constitució amb tanta vehemència. En qualsevol cas, quan el Constitucional no estava polititzat (és a dir, quan tenia una majoria de magistrats afins a la dreta espanyolista) aquestes coses no passaven. Podem posar messions tranquil·lament que ni l'haurien admès a tràmit ni –sabent de què tractava– s'haurien pres ni la molèstia de llegir-lo.
Antoni Llabrés, que sí que és un jurista reputat, i membre de la junta directiva de l'OCB, explica que el recurs està sòlidament fonamentat, per tal que pugui tenir tant de recorregut com calgui. Entre d'altres coses, el decret llei vulnera el principi constitucional d'igualtat (aquest mateix que, curiosament, segons la gent del PP, es fa bocins per la llei d'amnistia) i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut a l'Estatut d'Autonomia de les Balears. I es carrega, òbviament, la cooficialitat establerta pel mateix Estatut i la Llei de normalització lingüística, en atemptar contra el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'administració en català, que, a més (altra vegada l'Estatut) és la llengua pròpia de les Balears. Per si fos poc, es fa un ús fraudulent de la figura del decret llei, ja que no el motiva cap cas d'extraordinària i urgent necessitat. No hi ha cap relació entre la llengua i la falta de professionals sanitaris a les Balears, un problema que també tenen altres comunitats on només es parla castellà. I hi afegiríem que no és admissible, per descomptat, que els treballadors públics s'entestin a vulnerar els drets lingüístics dels ciutadans de la comunitat on treballen.
Potser sí que hi ha una urgent i extraordinària necessitat, per part del PP, de complaure Vox en tots i cadascun dels seus deliris ultres, a fi que els aguantin en el govern. Això explica que, en una mateixa setmana, hagin aprofitat un altre decret llei, el d'habitatge, per colar-hi una al·lucinant esmena per fer possible que els menors puguin assistir a corregudes de toros, o que hàgim tornat a reviure uns premis Ciutat de Palma bilingües, una cosa que no es va fer ni en temps del franquisme però que, en el segle XXI, ha esdevingut una altra fixació de la dretota nacionalista.
La inseguretat i la imperícia del PP s'aguanten només en la irracionalitat i l'ofuscació de Vox. Poden continuar per aquest camí (en realitat no poden fer una altra cosa), però el seu fogueró no té flama. Sant Antoni i el Dimoni, amb la seva vitalitat, han tornat a deixar clar que en aquestes illes hi ha molta més ciutadania i voluntat de convivència de la que poden suportar una colla de hooligans i els politiquets desorientats i dèbils que es dobleguen davant seu. Encara que per primera vegada no sigui festa a Palma, per obra i desgràcia dels mateixos personatges, celebrem Sant Sebastià, un sant ferm i resilient com els mallorquins (quan volem).
