Foment i la locomotora d’Espanya
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha demanat a Junts que renunciï a la independència unilateral perquè tornin les empreses que el 2017 van traslladar la seu fora de Catalunya i el nostre país es converteixi en la “locomotora d’Espanya”.
De fet, mai no sabrem quants d’aquests trasllats no eren més que un moviment a la recerca d’una fiscalitat més amable disfressat de moviment patriòtic. Si el govern de la Generalitat bonifiqués al 100% l’impost de patrimoni, com fan a Madrid, o eliminés el de successions, donin per descomptat que molts patriotes de l’octubre del 17 farien cua per tornar.
Certament, el Procés no podia tenir un efecte econòmic neutre, sobretot des del moment que, del rei en avall, l’Estat va treballar per castigar Catalunya econòmicament. I segur que no s'escapa de l’anàlisi d’algú que sap el pa que s’hi dona a Madrid, que ser “locomotora d’Espanya” és més senzill quan tot, absolutament tot, juga a favor. Només cal sentir el clam de l’Espanya buidada (per Madrid) per entendre quines són les fabuloses conseqüències (fiscals, radials, legals) de l’efecte capital.
Sense oblidar que el Procés va ser una resposta, més o menys destra, a la més absoluta falta de voluntat política de l’Estat, governi qui governi, de donar una resposta a les necessitats de la societat catalana, amb exemples tant a l’abast de la mà com el dèficit fiscal, Rodalies, el Corredor Mediterrani o el greuge comparatiu llargament suportat dels peatges de les autopistes, que es van anar covant a l’època del business as usual, quan no hi havia cap perill de DUI.
És veritat que Catalunya s’entortolliga sovint en la seva incapacitat política, però també ho és que si posem Barcelona a les més diverses classificacions internacionals, hi ha vida més enllà de Madrid i de la competència sobre aviam qui fa de locomotora.
