Els fons europeus: un pla d'inversions, que no de canvi

Aquesta setmana el Consell de Govern ha aprovat el Pla Estratègic Autonòmic - Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030. Som molts els col·lectius i entitats que esperam des de fa estona la informació relativa a l'arribada d'aquests fons, la seva gestió i l'articulació d'aquesta en el marc de les institucions autonòmiques, insulars i municipals i, concretament, a través de l'Oficina d'Inversions Estratègiques de la nova Conselleria de Fons Europeus, Cultura i Universitat. Són uns fons que pengen d'un pla de dimensions estatals –el pla España puede– que en bona part seran gestionats directament des de l'Estat. Les possibilitats de rebre el finançament d'aquests fons és a través de convocatòries de subvencions o a través de licitacions vehiculades per mitjà de la Llei de contractes.

Són molts els dubtes, les incerteses, l'escepticisme i la complexitat que envolta la informació relativa a aquests fons, la majoria dels quals impliquen inversions immediates (2021-2023), que pengen d'uns eixos estratègics definits per l'Estat a través dels PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i la Transformació Econòmica), que parlen de projectes 'tractors' i de cooperació publicoprivada a través d'un relat que parla de cures, resiliència, sostenibilitat, inclusió, transició verda i digital i de no deixar ningú enrere. Entre el relat i la realitat hi ha un abisme tan gran com la concepció de què entenem per 'transformació' i quins han de ser els eixos fonamentals estratègics d'aquesta transformació. Des dels governs, s'enfoca aquesta transformació en el teixit econòmic empresarial, mentre que, des d'una bona part de la societat civil organitzada a través del tercer sector o l'economia social i solidària, entenem i enfocam la transformació en la necessitat d'abordar la pobresa creixent, la desigualtat, l'exclusió i l'escassetat de recursos i la necessitat de potenciar els sectors essencials en un nou teixit productiu enfocat en la reducció (de consum d'energia i materials), la relocalització productiva i la reruralització i en una redistribució equitativa dels recursos en condicions de justícia ecosocial i intergeneracional.

Partim, doncs, d'un concepte radicalment oposat al que hauria de significar aquesta transformació. Des del tercer sector i l'economia social i solidària, i malgrat la necessitat de qüestionar-ne el fons, les formes i la governança, volem encara veure la possibilitat d'abordar projectes vertaderament transformadors, des dels nostres valors, enfocats en les persones i no en els capitals, en els processos de canvi i no en macroinversions privades, en l'assumpció de límits biofísics planetaris i necessitats de regeneració metabòlica de la biosfera i no en un greenwashing de manual, i per això no desistim d'intentar esbrinar com accedir a aquests fons i aprofitar la palanca per engrandir, enfortir i consolidar projectes vertaderament transformadors, des de la base i per a les majories del 99%. Però topam no només amb discrepàncies d'enfocament del que és o hauria de ser estratègic i que constatam molt enfocat en inversions en construcció d'infraestructures i processos tecnològics, sinó també amb unes inversions no emmarcades en canvis dels marcs normatius i fiscals que ara mateix no acompanyen absolutament cap transició i que ens deixen només en el marge d''allò possible' i gens desitjable en l'escenari d'urgència i crisi sistèmica a la qual hem i haurem de fer front. Topam, a més, amb dificultats per accedir a fons perquè allò que es considera 'sense ànim de lucre' no genera (segons ells) economia (de la seva: acumulació) i, per tant, no pot accedir a aquests fons d'inversió. I topam, a més, amb unes directrius i condicionalitats que no afavoreixen en absolut l'accessibilitat més enllà de grans interessos i grans inversions, que atenen allò 'macro' i obliden allò 'micro', és a dir, les persones.

Tot això ho hem anat constatant aquests mesos, a través dels espais de feina, tant en l'àmbit estatal com en l'àmbit autonòmic, generats per fer un seguiment d'aquests fons i intentar incidir en la presa de decisions i es constata en els espais de debat i informació generats també aquestes darreres setmanes en el marc de la 3a edició de la Setmana d'Economies Transformadores impulsada per Mercat Social i la taula rodona organitzada aquest passat dijous per Amics de la Terra Mallorca. Espais necessaris, per constatar certeses sospitades, obrir finestres, compartir inquietuds, veure possibilitats i, sobretot, generar espais de trobada, enfortiment i recerca d'alternatives per a la vertadera transformació que sabem tan possible com necessària i que, ben segurament, no passarà per aquests fons.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB