Les Fontanelles, obscur objecte de desig
No hi va arribar a haver un macrocomplex comercial als aiguamolls de les Fontanelles, per decisió dels anteriors governs d'esquerres de l'Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca. Però sí que hi haurà una zona residencial (i comercial, clar), amb 450 cases de nova construcció, per decisió de l'actual equip de govern de Cort, de la dreta amb el suport de la ultradreta. En teniu els detalls a la notícia de Jaume Perelló en aquest diari, però no em resistesc a copiar-ne ara aquest fragment: “El pla preveu la destrucció de 91.000 metres quadrats de territori, la meitat dels quals, 45.000, seran ocupats per habitatges, mentre que la resta es destinarà a usos terciaris, inclòs el comercial. No s'hi pot fer una gran superfície comercial, però sí que s'hi podran construir nous comerços”. És una manera com una altra d'arruïnar la darrera zona humida que li queda a Palma i de fer-ho pel benefici d'uns particulars i en detriment de l'interès general.
La idea que la protecció del medi ambient equival a la protecció del bé comú no ha acabat de quallar encara dins molts dels cervells que habiten aquestes illes. No tan sols els cervells dels polítics: una part important, segurament majoritària, de la nostra ciutadania segueix associant la idea de prosperitat amb el totxo, el turisme i l'asfalt. L'esquerra segur que hi podia haver fet més (havia d'haver fet molt més) en la tasca de pensar alternatives a aquest model econòmic absolutament dominant i de cercar maneres d'encarrilar-les. Al mateix temps, és impressionant la resistència de la dreta a un pensament diferent del que duen gravat des de l'època del desarrollismo franquista, quan Manuel Fraga va obrir l'Espanya autàrquica al turisme internacional. Passen les dècades i les generacions, però els pròcers del nostre conservadorisme no deixen d'insistir en la mateixa recepta: depredació del territori a canvi de benefici fàcil i ràpid. L'evidència —repetida per economistes de diferents colors ideològics— que aquest model ha quedat obsolet i ja no és competitiu, no sembla preocupar-los.
Tampoc l'evidència que es tracta d'un model perillós, com acaba de fer palès la tragèdia de la DANA del País Valencià. I aquí entren les contradiccions que darrerament Marga Prohens deixa anar en forma de globus sonda. El darrer és d'aquesta setmana, en què ha reconegut que les Balears també estan en risc de patir fortes inundacions, i fins i tot ha proposat al Parlament d'aprovar aquesta legislatura una llei de seguretat pública per afrontar els efectes del canvi climàtic.
Hi ha problemes no menors, com ara que Prohens és presidenta, i aprova els pressupostos, amb els vots de Vox, un partit que nega directament l'existència del canvi climàtic. Pensa canviar de suports per governar i, per tant, girar-se cap a l'esquerra? Això entraria en col·lisió amb la doctrina del PP de Feijóo, que es troba en una campanya antiSánchez cada dia més polaritzada (i, diguem-ho, també més enfollida). Per altra banda, una de les seves mesures estrella, el decret de simplificació que permet la construcció en rústic, representa un torpede contra la protecció del territori. Pensa per ventura Prohens revertir el decret, modificar-lo, derogar-lo? O pensa fer com al mes de juny, quan va reconèixer que hi havia un problema urgent de massificació turística (i es va crear una pomposa mesa de diàleg per tractar l'assumpte) i acte seguit es va donar pas a la temporada més massificada que mai hem conegut?
Les ambigüitats, les contradiccions, són un vell tacticisme de la política. Mentrestant una cosa és segura, i és que l'aiguamoll de les Fontanelles ha estat sentenciat. Feia molts d'anys que en tenien ganes.