Molt forts
Ja deuen haver llegit, tots vostès, que se suspenen les, en diuen així, “tasques de recerca” per trobar els desapareguts (se’n diuen també així, quan encara no els han trobat) després del naufragi d’un pesquer gallec a Terranova. Hi ha tres supervivents. Sembla impossible que avui, als nostres dies, entre lluç congelat, varetes de rap, surimi, gula del nord, penques de salmó... hi hagi naufragis. Un naufragi? El ministre d’Agricultura i Alimentació espanyol, Luis Planas, ja ha dit que anirà a Galícia a “donar suport a les famílies”. Quina frase més estranya. Donar suport. Ni escalf, ni abraçades, ni amor, que seria massa proper o potser sonaria pelleringós. Suport, que és més tècnic. En què deu consistir exactament donar suport?
Sense deixar les frases, el president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va (i ho copio literalment) “voler subratllar que els tres supervivents havien de ser persones molt fortes perquè era molt difícil salvar-se en les condicions adverses en què es va produir el naufragi”. Em sembla una idea terrible. Persones molt fortes. Però què diu? Com de fortes? Més que la majoria? ¿Això vol dir que joves escanyolits o dones de poc pes, petites o primes no podrien fer de pescadors a Terranova? Qui seria apte per ser pescador? Qui és fort? Quina alçada hauria de fer? ¿Hauria de ser algú, com diuen, “apersonat”? ¿S’excusa en la fortalesa d’aquests tres homes? ¿Els vol fer meritoris de la supervivència?
