GeògrafPosar a debat el model. Si hagués de destacar únicament un objectiu del Fòrum de la Societat Civil que es va presentar dies passats a la seu del Parlament, diria que és posar el model social i econòmic de les Illes Balears al centre del debat públic per afrontar el complicat futur postpandèmia. Podríem dir que entre la ciutadania hi ha un sentiment àmpliament compartit sobre els efectes de l’actual crisi que seran tan significatius i profunds que res no tornarà a ser com abans. Serà un món distint del que coneixíem fins ara. Qüestionar el “tot”, el model de vida, en les circumstàncies actuals, es converteix en l’actitud més prudent de totes les que es poden adoptar. Prudència agosarada.
En aquest sentit, la primera aportació del Fòrum és la desmitificació del tema, el debat sobre el model, per situar-lo a peu de carrer. De sempre, plantejar aquest debat sobre el tipus de model a les Balears havia representat una frontera entre una suposada utopia de pensament i la visió pragmàtica i necessària d’encarar la realitat. El predomini d’un negacionisme sociològic havia arraconat qualsevol intent de qüestionament de l’’status quo’ als llimbs de les ingenuïtats. Diria més, encara avui segueix existint un “fals negacionisme” que pretén creure que un cop hi hagi una vacuna del covid-19 tot tornarà a ser el mateix que abans, a pesar que no hi ha una sola dada que ho sustenti, i en aquest sentit, pensa que pot seguir furtant-nos aquesta discussió. El Fòrum aplega un nombre ampli de diferents sensibilitats que s'han anat expressant sobre la necessitat d’una revisió profunda del model i, de manera planera i espontània, proposa omplir el buit existent a través d’una crida oberta a la societat.
Cadascun dels col·lectius i entitats que constitueixen el Fòrum tenen vida pròpia llargament acreditada a través de la seva tasca i actuacions durant molt de temps, i la seguiran tenint. El Fòrum no ve per substituir ningú ni a interferir amb altres processos d’acció social, cultural o reivindicativa. Fonamentalment, és un espai de confluència i debat que intenta fomentar la necessària i imprescindible participació de la ciutadania en l’acció pública entorn de propostes concretes i en la perspectiva del mitjà i llarg termini. Podria dir-se que entre els components s’estableix un cert sentit de corresponsabilitat en què cadascú segueix treballant en el seu camp d’actuació i aporta el seu coneixement i bagatge a l’àgora comuna. En aquest sentit, sovint les parts poden córrer més i, per a col·lectius concrets, anar més lluny que el conjunt. No obstant això, l’eficàcia del Fòrum no deixarà d’estar en la creació de consensos.
Representació, participació i reivindicació. Són els tres elements bàsics que s’han de tenir en compte en aquest assumpte i que no es poden negar un a l’altre. El Fòrum planteja una primera proposta central que consisteix a elaborar una estratègia col·lectiva i un pla rector de transició de model econòmic, ecològic, cultural i social comunitari i de país. Un projecte per donar sentit i rendibilitzar al màxim tots els esforços que es facin, tant en el curt com en el mitjà i llarg termini. I, des del més escrupolós respecte al sentit de representació democràtica, interpel·la al Govern i a la resta d’institucions perquè creïn i posin a l’abast de la col·lectivitat els instruments i mecanismes necessaris per elaborar i implementar aquesta estratègia i aquest pla. No pot ser d’una altra manera, estam parlant de posar a debat el model, no de subvertir el sistema, i el Govern, al qual se li demana l’esforç, és la màxima representació executiva de la sobirania popular per dur-lo a terme.
Com a metodologia es podria dir que està en la línia del Pla de govern obert desenvolupat pel govern de l’Estat per un procés participatiu i de consens entre l'Administració i la societat civil amb vista als fons europeus de recuperació i resiliència. És evident que en l’àmbit de la Comunitat la relació entre tots els agents protagonistes podria ser més directa i propera, i els resultats de la participació, més executius i eficaços que els que es produeixen a l’Estat, que abasteix una problemàtica més àmplia i complexa que en l’àmbit regional. Dic que com a mètode podria ser similar perquè la responsabilitat d’estructurar la participació directa de la societat civil en el procés hauria de recaure en la mateixa administració.
El Fòrum, és una opinió personal, no ha de tenir vocació d’òrgan de participació, cosa que sí que tenen tots i cadascun dels col·lectius que l'integren. La seva funció és la de plataforma de debat i proposta i de generació de consensos. Una plataforma per ajudar a cohesionar la societat i crear complicitats entre distints sectors. En un moment en què s’han de distribuir els fons europeus, on, possiblement, puguin aparèixer disputes regionals i la tensió entre centre i perifèria creixi, actuar com una comunitat junta i coordinada pot ser d’un valor primordial i decisiu. En aquest sentit, el Fòrum no neix amb un esperit de censura, sinó de proposta i col·laboració.
En darrer terme, parlem de reivindicació. Seria un absurd pensar que tot això pot substituir el sentit reivindicatiu dels diferents col·lectius i sectors socials. En aquest camp existeixen certs prejudicis maniqueus. Socialment s’admet que sectors econòmics pressionin les administracions per fer valer els seus interessos i, en canvi, en època de crisi, es titlla d’inoportú qualsevol tipus de reivindicació social. Tots iguals és un bon principi bàsic.