Com si fos eròtic

El departament de promocions de TV3 ens va sorprendre aquest cap de setmana amb un anunci de Com si fos ahir, la telenovel·la de les sobretaules. Per als espectadors habituals de la sèrie, la promoció descol·loca perquè el to i el contingut d’aquest estímul publicitari no tenen gaire relació amb la història que veiem cada tarda. La promoció i la telenovel·la s’assemblen com un ou a una castanya. Per als espectadors que no han vist mai Com si fos ahir, potser es van fer il·lusions pensant que és una mena de culebró eròtic.

La promoció comença amb tres plans amb càrrega sensual. Amb una il·luminació tènue intuïm la corba d’uns malucs nus, després un dit acariciant suaument els llavis d’una boca entreoberta i finalment un escot amb llenceria fina. De fons se sent una música cantada amb una mena d’exhalacions de plaer femení, és una melodia que sembla xiuxiuejada amb aires orgasmàtics. I una locució d’una veu greu masculina pronuncia un text tan surrealista com buit de contingut, una mena de barreja d’idees inconnexes sense gaire sentit que el fan una mica absurd. Mentre anem veient com alguns dels protagonistes del Com si fos ahir es despullen, sentim: “La teva pell explica tantes històries de quan et poses a la pell dels altres i de quan tens set de noves aventures. La pell que vas canviar de dalt a baix. I de la llum que t’ha ajudat a salvar-la. Una pell dura i esquerdada quan la vida et castiga. Pell fina com la d’un nen que no ha volgut créixer”. Mentrestant, apareix l’Eduard Farelo sense camisa. Una mà acariciant la pell d’una esquena nua. Elena Gadel traient-se la samarreta. Sílvia Bel i Pepo Blasco amb roba interior. Aquesta imatge xoca una mica perquè a la sèrie els seus personatges representa que són germans i aleshores té unes connotacions una mica incestuoses. Andrés Herrera amb l’espatlla nua. I a continuació, com a remat final, uns plans successius de Sílvia Bel, Eduard Farelo, Montse Germán, Pepo Blasco, Andrés Herrera i Elena Gadel traient-se la samarreta o la camisa. Tot, per descomptat, en una penombra suggeridora. Encara que sigui d’una manera una mica tòpica i gratuïta, és evident que la promoció aconsegueix el seu propòsit: cridar l’atenció de l’espectador. I no cal dir que tot plegat està fet amb un gust elegant, jugant a la insinuació i la delicada exhibició. Ara bé, tenint en compte que la telenovel·la és més aviat casta, de sensualitat no en gasten gaire, de nus n’hi ha ben pocs i el sexe passa fora de càmera, tret que Com si fos ahir tingui pensat fer un gir insòlit cap a unes escenes més tòrrides, l’efecte de la promoció pot resultar decebedor. Per a aquells espectadors que no miren la sèrie i amb aquest ganxo dels estriptis s’animin a veure-la, potser descobriran que ha sigut a ells a qui els han aixecat la camisa.