FP: què esperem?

Hi ha coses que cal consensuar per al bé del país. L’educació, en sentit ampli, n'és una. Però especialment, a hores d’ara, la formació professional i la seva organització s’han de transformar perquè hem de disposar d’una mirada més àmplia; cal actuar amb coratge i intel·ligència per donar una resposta clara i contundent al seu futur, que està profundament relacionat amb el futur del país. Aquest és l’objectiu del grup de reflexió creat ad hoc, responsable i autor de l’informe El futur de la Formació Professional a Catalunya. Algunes propostes, i organitzat a redós de la Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País (SEBAP), de lectura disponible al web d’aquesta entitat.

Se’ns va oferir l’oportunitat de plantejar aquesta reflexió serena, oberta i participativa sobre l'FP que volem i que necessitem. Una reflexió que abasta tant els centres educatius dedicats específicament a la formació professional, com els centres de formació d’adults, les empreses i els grups d’interès que tenen coses a aportar-hi: les  organitzacions empresarials, els sindicats, l’administració pública, els diferents sectors polítics i socials. Vam entendre, també, que calia partir de l’aprenentatge de les anteriors estratègies per evitar de repetir errors o formular objectius que no estiguem en condicions d’assolir.

Les evidències que coneixem i hem compartit en aquest treball de reflexió  mostren que cal potenciar i canviar aspectes clau del sistema de l'FP de Catalunya per tal  d’assolir els seus objectius i transformar-lo en el que el moment actual demana a partir d’una mirada integral. Es dona la paradoxa que a Catalunya tenim un bon diagnòstic al voltant de la formació professional, però que, en canvi, tenim una estructura de governança que en dificulta l’eficiència, un baix reconeixement social malgrat la millora gradual d’aquest ensenyament, i una baixa participació de les empreses. Les persones que formem el grup de reflexió vàrem decidir, per tant, tractar el reconeixement social de l'FP, el paper vital de les empreses, la gestió i organització de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, i fer-ne algunes propostes de millora i transformació.

Estem d’acord que el reconeixement social de la formació professional és fruit de l’impacte qualitatiu que té sobre l’alumnat, i el compromís de l’empresa esdevé clau per apropar l’alumnat a la qualificació dels professionals i a la realitat laboral. Alhora, cal augmentar el nombre d’empreses que hi participen com a empreses formadores, especialment les que hi són en la modalitat dual, i afavorir-ne una major implicació en el disseny del sistema. Per a això, convé destacar els beneficis de disposar d’una major quantitat i diversitat d’empreses en la modalitat dual. Cal també facilitar els tràmits administratius, burocràtics i laborals per tal que les empreses no hi vegin un desincentiu a la seva participació en el sistema.

Pel que fa a l'Agència, té la funció de dirigir i coordinar el sistema de la formació professional a Catalunya i, de manera concreta, establir la coordinació dels centres i les entitats que conformen la xarxa del sistema (formació professional inicial, formació professional per a l'ocupació i formació contínua). Actualment, la seva governança és complicada: la segmentació dels seus àmbits de treball en diverses conselleries genera duplicitats i ineficiències, i avui en dia cal plantejar el dubte rigorós de la utilitat i vigència d’aquesta segmentació. Tot això, sense comptar que també seria necessari arrelar-hi el paradigma de la formació al llarg de la vida. Així, doncs, una Agència actualitzada hauria de comptar amb l’assumpció d’aquestes noves competències, i també amb la incorporació de les unitats administratives corresponents que defineixen el sistema de l'FP, avui adscrites als departaments  d’Educació, d’Empresa i Treball, i de Presidència, per garantir-ne més eficiència i eficàcia. Seria necessari, per tant, modificar l’organigrama de l’Agència per facilitar la gestió de les funcions que proposem atribuir-li i poder superar així la dualitat tradicional entre Educació i Empresa –i els mons respectius que representen.

En definitiva, el que volem, el que desitgem, és que aquesta reflexió i les propostes que l’acompanyen –si cal, millorades, ampliades i esmenades– siguin consensuades per ser un objectiu de futur per al país, un objectiu compartit per disposar d’una bona formació professional, més valuosa, reconeguda i amb una governança i gestió que la facin més competitiva, compromesa i efectiva. La conformació d’un nou govern a Catalunya ha de possibilitar una nova organització de l'FP optimitzant tot el que s’ha fet bé els últims anys i encaixant un nou organigrama que ho faci possible i gestionable.

Potser no disposem de tot allò que voldríem en la definició del nostre sistema, però, així i tot, ens hem dotat d’eines valuoses i necessàries per respondre a la responsabilitat que com a societat ens correspon d’assumir envers l’educació i el país. Fem-les servir i fem-les servir bé, esprement-les tant com puguem.