Francesc Domingo, artista emergent (1918)

De l’article del ceramista i crític d’art Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 1892-1980) a La Veu de Catalunya (28-I-1918) sobre el dibuixant i pintor Francesc Domingo i Segura (Barcelona, 1893-Säo Paulo, 1974). La Fundació Vila Casas-Espais Volart presenta fins el 19 de gener una exposició antològica dedicada a l’artista Francesc Domingo, figura emergent a mitjan segle XX, quan Catalunya, amb Miró i Dalí al capdavant, era una primera potència mundial en arts plàstiques.

 [...] La plasticitat de l'esperit jove de l’artista Francesc Domingo i la seva afinada sensibilitat el fan vulnerable a tot el que de bell ell veu i observa; i així és com mitjans d'expressió d'artistes elegits són per ell acceptats, i honradament, sense dissimular-ho, prova, a través del procediment, de traduir les seves emocions estètiques. És de notar —ja com un signe evident de la superioritat de Domingo— que d'aquests artistes ell n'assimila lo millor; i aplicant al procediment una llei científica ell se situa allà on els seus precedents han arribat, per fer arrencar d'allà el seu camí personal que ara tot just s'anuncia. [...] Entre els corrents personals que han influït en la producció del Francesc Domingo dibuixant, ocupa Goya el lloc eminent; aquesta influència és la que podria donar lloc a “descobrir” records de les obres de Picasso en les del nostre jove artista si se’l judiqués així superficialment. També recorden Nonell algunes de les produccions de Domingo, encara que el dubte es decanti moltes vegades a pensar en Nogués. [...] No pot citar-se entre els seus influenciadors a Van Gogh, perquè en aquest cas no es tracta d’una assimilació, sinó d'una imitació de procediment feta amb tota consciència per l'artista que té el gran delit del caminar i cercar la seva ruta per damunt dels camins esbrossats pels altres. Prova de la vigoria personal amb què Domingo admet el treball aliè, ho és el fet que un dels artistes que més poderosament ha influït en ell no es transparenta gairebé en les seves obres. Aquest artista és Junceda. Domingo ha invertit una quantitat de treball i de temps considerable en imitar, com a labor d'estudi, una gran quantitat de dibuixos de Junceda; i això no traspua visiblement en la seva producció, perquè ho ha assimilat perfectament dins d'un esperit vastament ric i fecund. Realment, una personalitat definida no es troba en l’obra de Domingo, perquè ell és, com hem dit, encara jove, i no s’ha trobat a si mateix. Però darrere de cada una de les seves obres, de cada procediment adoptat i de cada assimilació intentada, hi ha tot el caràcter d'un artista fort, que infiltra d'un caient personal les seves proves i, per damunt de la dificultat d'obrar amb procediments d'altri —cosa que equival a treballar amb una eina feta per unes altres mans — les dota d'una valor intrínseca i característica que elles han adquirida tot i l'estat embrionari de la personalitat que les ha produïdes. [...] Una característica seva és transformar lo vulgar que passa per les seves mans en cosa exquisida; així a la reproducció d'un dibuix adotzenat hi dona un aire gentil que el transforma i eleva; i, en el seu treball de ceramista, obligat algun cop a copiar ignominiosos «sants» de litografia, ell els sap ungir amb la nova i positiva santedat de cosa distingida [...] Aquesta distinció i delicadesa és un dels factors que més poderosament va matisant la seva naixent personalitat [...] Qui sàpiga fixar reposadament l’atenció en els seus dibuixos s'adonarà de què es troba davant d'un dels artistes de la nostra generació més ben dotats.