Francesos jugant a bitlles amb cava

Aquesta setmana, i no és la primera vegada, de nou els agricultors francesos han agredit camioners espanyols que transportaven vi a granel i ampolles de cava cap a la UE.

La principal diferència entre els viticultors francesos i els espanyols és que els primers estan organitzats i decideixen ells els preus de venda del raïm, mentre que els segons depenen dels preus que marquen altres. Com a resultat, a França el raïm es paga gairebé vint vegades més que a Espanya, per la qual cosa el vi espanyol acaba sent molt més competitiu i de bona qualitat. Els agricultors francesos poden viure de la terra. Els espanyols, no. El desitjable seria que el raïm es pagués millor i que passéssim a un sistema de fixació de preus que permetés als viticultors guanyar-se millor la vida, però això no és senzill perquè l’estructura del mercat espanyol no té res a veure amb el francès. Per començar, només dos cellers de cava concentren a Espanya un 80% del mercat.

Però aquest no és el tema de l’article, sinó com són d’inacceptables aquestes agressions al producte espanyol i català. També els francesos exporten energia elèctrica i no ens dediquem a fer explotar les seves línies d’alta tensió. I també ens inunden d’hipermercats i hard discounts de roba, de material esportiu o de bricolatge. Què dirien si ens dediquéssim a agredir tots els seus punts de venda i distribució?

Doncs que, si volem pertànyer a la UE, ens atinguem a la lliure circulació de persones, treballadors i mercaderies. Aquest és l’esperit de la Unió. No es poden exigir unes normes quan em són avantatjoses i aplicar les contràries quan no. O juguem tots o no juga ningú.

Ja al segle XIX, l’economista anglès David Ricardo va demostrar que quan un país és més productiu o eficient o barat produint un bé, el comerç internacional serà avantatjós per a tots. El país que rep els seus productes haurà d’abaixar els preus o posar-se a fabricar altres coses. La competència exterior obliga a espavilar-se. A la llarga, es produeix un enriquiment dels ciutadans de tots dos països. A Espanya comprem més barat el material esportiu gràcies a les ensenyes franceses. Però van desaparèixer moltes botigues espanyoles. Doncs que gaudeixin ells ara dels nostres vins i caves. O que es posin les piles. Però que deixin en pau els nostres camions.