Les franquícies d’Elon Musk
Passejant per Barcelona, Roma, Nova York o Singapur veiem els mateixos restaurants i les mateixes botigues de roba i si hi entrem, trobarem la mateixa oferta, siguem on siguem. El model de les franquícies permet un creixement expansiu que es basa a clonar la marca i els productes que ofereix perquè els clients ho puguin reconèixer fàcilment. Ara sembla que aquest concepte també s’està extrapolant en el terreny de la política i en l’agenda mediàtica.
Elon Musk, el magnat nord-americà conegut pels cotxes Tesla, els satèl·lits SpaceX o la xarxa social X, sembla haver ideat la seva pròpia xarxa de franquícies polítiques. El suport econòmic i mediàtic que dona a partits d’ultradreta de països com Alemanya, el Regne Unit o Suècia recorda el model que s’aplica a les cadenes de restaurants i de moda de tot el món per oferir un mateix producte polític, basat en els mateixos discursos i presentat amb el mateix populisme. Amb donacions substancials, campanyes a les xarxes socials i el control d’espais comunicatius clau, Musk promou una agenda que no només s’alinea amb posicions conservadores, sinó que també cerca remodelar l’escena política global amb un biaix marcadament autoritari.
Amb el control de la xarxa X, Elon Musk ha transformat una plataforma que durant uns anys semblava ser un espai amb pluralitat d’opinions en un altaveu esbiaixat per a determinats sectors ideològics. La decisió de restituir comptes d’ultradreta i de desplaçar els algoritmes cap a continguts que fomenten la por, el rebuig a la immigració, el masclisme, el negacionisme i el replegament nacionalista ja ha tingut un impacte directe en alguns processos electorals a Europa.
La llista es va fent cada cop més llarga. A Alemanya, per exemple, hem vist com el partit Alternativa per Alemanya ha capitalitzat aquest escenari per guanyar adeptes entre sectors desencantats amb les polítiques tradicionals; a Suècia, un altre exemple clar, els Demòcrates Suecs han experimentat un creixement meteòric, recolzats per una campanya mediàtica que associa les polítiques progressistes amb el desordre social i la inseguretat, i al Regne Unit, Musk ha utilitzat la seva influència per amplificar els missatges del Partit Reformista, successor del Brexit Party, reforçant les posicions euroescèptiques en un moment en què la relació del Regne Unit amb Europa acumula punts de tensió.
Les franquícies polítiques de Musk no es limiten a l’aspecte comunicatiu. Les seves aportacions financeres a aquests partits i organitzacions permeten llançar campanyes amb pressupostos inèdits, alterant la igualtat d’oportunitats en els processos democràtics a causa del desequilibri que genera la ingerència econòmica del magnat. Musk ha justificat aquestes accions sota el pretext de defensar la llibertat d’expressió i el lliure mercat, però la realitat mostra una intenció molt més calculada: consolidar un sistema polític que afavoreixi les grans corporacions mentre desmantella mecanismes de control democràtic i serveis públics essencials.
Però el gran banc de proves d’Elon Musk són els Estats Units. Ell és la cara visible de la sala de màquines des d’on es dirigeixen les proclames de Donald Trump, que alhora serveixen per normalitzar l’autoritarisme arreu i per ajudar a difondre els discursos d’ultradreta sense complexos.
Dilluns Trump assumirà novament la presidència dels Estats Units i Musk formarà part del seu gabinet per complir l’encàrrec d’aprimar l’administració. Sota la bandera de la racionalització dels recursos públics, que tots podem compartir, el més probable és que assistim a un desmantellament sistemàtic dels serveis als ciutadans. Si passen de les paraules als fets, l’Estat deixarà de ser l’instrument per articular les necessitats col·lectives i es convertirà en una eina per exercir el poder i beneficiar les elits, i això posa en perill els principis fonamentals de la democràcia liberal.
Davant de tot aquest temporal, alguns mandataris europeus, com el president francès, el canceller alemany o el primer ministre belga, han començat a expressar obertament la seva preocupació per la influència de les ingerències d'Elon Musk en la política del continent i han instat la Comissió Europea a actuar-hi, però aquests planys no es concreten en fets. El poder econòmic i tecnològic, cada vegada més concentrat i més lluny d’Europa, està prenent el control de l’esfera política. Només la reacció de la ciutadania compromesa amb els valors de la democràcia pot evitar que les institucions es converteixin en franquícies dels corrents polítics autoritaris.
