Els frares abusadors de Guillem Frontera

Entre la molta literatura de qualitat en llengua catalana que us podeu firar aquest Sant Jordi, fareu bé de fixar-vos en Tyrannosaurus, la novel·la de Guillem Frontera que el segell Club Editor ha reeditat. En realitat fareu bé de fixar-vos en tota l'obra de Guillem Frontera, sens dubte un dels nostres novel·listes actuals més importants. Club Editor li va publicar, l'any 2015, Sicília sense morts, una novel·la indispensable per a qui vulgui conèixer bé la societat mallorquina en tota l'esplendor de la seva corrupció. D'aleshores ençà, el segell ha recuperat dos títols especialment rellevants de l'obra de joventut de l'autor: Els carnissers, que va ser la primera novel·la de Guillem Frontera i mereixedora dels honors reservats als clàssics, i, ara, aquesta potent Tyrannosaurus, que va aparèixer per primera vegada l'any 1977. La tenim ara revisada i enriquida amb un substanciós epíleg que és, en ell mateix una altra petita novel·la, un bonus track d'autèntic luxe.

El tyrannosaurus, o tiranosaure, és el nom d'un dinosaure depredador, “un dels carnívors més grans que mai hagin existit”, segons el defineix el diccionari de l'IEC, més voraç i més perillós que els actuals cocodrils, perquè ens en fem una idea, i que es va extingir al cretaci superior. I d'això, de dinosaures carnívors i depredadors (i pertanyents a una altra època, però no extingits, tristament), tracta la novel·la de Guillem Frontera. De depredadors sexuals amb sotana, concretament. Tyrannosaurus és la història de dos al·lots de deu anys, Gori Montcada i Miquel Moragues, que ingressen al seminari i que són objecte d'abusos per part dels frares que se suposa que els han d'educar. Abusos físics, psíquics i espirituals. No és cap música tocada d'oïda, sinó un relat viscut per l'autor mateix. Tyrannosaurus és la història dels abusos patits per Guillem Frontera al seminari de la Porciúncula durant els anys cinquanta, en ple abisme franquista.

Quan feia un any que era al seminari, el joveníssim Guillem Frontera només volia anar-se'n. Un dels frares li va dir que se'n podia anar si volia, però que havia de saber que la seva mare, vídua, estava delicada del cor, i que, si abandonava el seminari, era ben possible que la matés del disgust. Com és natural, un esporuguit Guillem Frontera va decidir no moure's d'allà, sense saber que tota aquella història sobre el cor de sa mare era mentida. És només un exemple de les crueltats gens refinades a què estaven exposats els joves sotmesos a l'educació nacionalcatòlica, una monstruositat encara massa poc narrada. Tyrannosaurus és una aportació valuosíssima en aquest aspecte. Frontera també sol dir, en broma, que els frares de la Porciúncula li varen fer un favor, perquè l'obligaven a escriure un dietari que després li revisaven: ho feien per controlar-lo, però diu que així va aprendre a mentir i a contar històries. Va ser aquesta la forja, que dirien els cursis, del narrador magistral que ens posa la pell de gallina en cadascun dels capítols de Tyrannosaurus.

Sebastià Alzamora és escriptor