Frivolitat criminal

Ara que ja han baixat les aigües desbocades de la riuada i el País Valencià s’ha quedat sol amb el fang i hem recorregut totes les fases del trauma, es fa més clara la naturalesa profunda de la tragèdia. I aquesta no és una altra que una frivolitat política criminal.

Cap idea de servei, molt desig de poder. Les palanques d’un govern posades a contribució del negoci i del control dels adversaris, a benefici d’agendes personals, a favor dels amics i del perjudici dels enemics. I aleshores, quan arriba el dia de l’hora més greu i d'estar a l'altura, i de fer el més bàsic que ha de fer qualsevol governant, que és protegir la gent, és impossible perquè no era per això que estaven en política, ni sabien per on començar. 

No és nou al País Valencià ni en molts altres indrets. Convertit el servei públic en una jungla de la qual és impossible sortir sense esgarrinxades, massa gent apta fa un pas enrere abans d’acceptar un càrrec. Si la reacció immediata a la catàstrofe va ser inexistent, la resposta política posterior ha estat depriment: militarització, augments de sou, partidisme en comptes d’unitat, lentitud en la resposta, arguments de part en comptes de sentit comú. Admeto que feia temps que una notícia no sulfurava tant com aquesta, i que els reportatges d’un mes després encara em revolten més.

I encara no ho hem vist tot: algun dia, alguns d’aquests (ir)responsables reclamaran una Medalla al Mèrit Civil. I el que és pitjor: tornaran a demanar el vot. Que ells tinguin poca vergonya no hauria de voler dir que la gent tingui amnèsia.