Frivolitats

Un criteri per avaluar l’entitat i la consistència d’un partit polític és la correlació entre els fets pels quals és notícia i els interessos reals del partit. El cas Dalmases –el comportament miserable i reincident d’un dirigent polític, convertit en braç cridaner de la seva protectora, que perd els papers davant d’uns periodistes després d’una entrevista televisiva– fa anar de corcoll el partit des que s’ha conegut l’informe crític de l’advocada Magda Oranich. El que s’havia d’haver resolt amb l’interfecte dimitint immediatament de tots els seus càrrecs, està provocant un bullit intern que no fa més que confirmar una guerra entre egos i faccions. El patètic intent de desqualificar l’advocada seguint el perfecte manual del comportament masclista, sumat al ridícul episodi dels missatges de Joana Masdeu, evidencia la confusió d’un partit que no toca de peus a terra i la indecència política dels que creuen que tot està permès per lluir perfil.

La negació a acceptar el fracàs d’un Procés que va anar molt més enllà del possible i, per tant, d’assumir la realitat, està convertint Junts en un objecte volador potser massa identificat que viu entre la grandiloqüència verbal –paraules gruixudes en un context que fa evident que no signifiquen el que diuen: per exemple, “independència ja”– i buscar les pessigolles a qui fins fa quatre dies eren el seus socis, per fer-los descarrilar com a gran objectiu estratègic. De tot plegat se’n diu jugar a fer política en lloc de fer política. I en aquestes circumstàncies, quan no es té altra estratègia que reiterar el miratge, ni altra tàctica que assenyalar el company d’ahir com a traïdor d’avui, només pot passar que –com en el cas Dalmases– les notícies que cridin l’atenció siguin notícies porqueria: misèries d’un buròcrata pretensiós i embranzides verbals que s’esgoten en si mateixes.

On queden, en tot això, els problemes i les qüestions reals d’una aventura que va quedar atrapada en voler estirar més el braç que la màniga? En un moment en què la por i l’angoixa creixen davant les incerteses econòmiques, socials i internacionals, prefereixen embolicar la troca amb excuses de mal pagador per comptes d’aprovar uns pressupostos necessaris elaborats per un dels seus. Tot plegat una mena de temps mort, fruit de la impotència. El que és segur és que Junts pagarà aquest espectacle de frivolitat d’un partit amb moltes potes i descompensades.