Un Frontera singularment híbrid

En l’obra de Guillem Frontera hi ha, a grans trets i simplificant-ho una mica, dos tipus de novel·les: unes més de panoràmica sociopolítica ('Els carnissers', 'Sicília sense morts', fins i tot 'La ruta dels cangurs'...) i unes de caire més íntim ('Un cor massa madur', 'Si una nit penses en mi', 'L’adeu al mestre'...).

'La vida dels cossos', la seva nova novel·la, té passatges que sembla que obliguen a inscriure-la en el segon tipus, però també en té molts que fan que pugui inscriure’s en el primer. És un Frontera particularment híbrid. Aquesta naturalesa híbrida, present en tota la narrativa de l’autor (encara que potser no d’una manera tan matemàticament equilibrada com aquí: i matemàticament equilibrada no és sinònim ni de millor ni de pitjor), recorda al lector que l’escriptor d’Ariany té una relació literària lúcida i fecunda amb la realitat social, històrica i econòmica. És una relació que l’emparenta amb els narradors francesos més penetrants del XIX i amb els narradors anglosaxons més lúcids del XX. Amb això vull dir que Frontera coneix a fons i sap interpretar molt bé els escenaris i les èpoques històriques en què transcorren les seves novel·les –aquí, la Mallorca i el Madrid del final del franquisme i de principis del segle XXI– i que els fa servir, no decorativament, sinó per donar entitat als personatges. En paral·lel, crea uns personatges que, sense deixar mai de ser unes figures humanes singulars i de carn i ossos, encarnen l’esperit de l’època en qüestió: els seus desficis, virtuts, pors, conflictes i esperances.

Argumentalment, 'La vida dels cossos' es basa en un triangle amorós-amical format per la sofisticada Paula Moncada, de família de senyors, el refinat i cultivat Salvador, de família de funcionaris de l’estat, i l’atractivament primari Bernat Rave, de classe molt baixa. Gràcies a un joc d’equilibris narratius, morals i intel·lectuals ben duits –la lleialtat de l’amistat conviu amb la voracitat sexual, els interessos espuris amb els desitjos més impurs i les pors més salvatges–, Frontera ha escrit una novel·la molt potent, d’un erotisme alçurat i d’una intel·ligència sociopolítica il·luminadora.