Frontex i la immigració en campanya
Campanya. L’últim fitxatge de Marine Le Pen per a les eleccions europees es diu Fabrice Leggeri. És l’antic director de Frontex, l’agència de fronteres de la Unió Europea, caigut en desgràcia per una sèrie d'escàndols investigats per l’Oficina Antifrau de la UE i les acusacions de complicitat de Frontex amb les expulsions il·legals de migrants per part de la guàrdia costanera grega. Leggeri entra en política convertit en el tecnòcrata que Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen, necessita per "combatre l'onada de migració", i compartirà cartell amb l’omnipresent Jordan Bardella, una de les figures de pes del lepenisme. I això que Frontex ha estat, tradicionalment, objectiu de crítiques de l’extrema dreta francesa. Bardella l’ha arribat a qualificar d’"agència de viatges per a migrants" i Marine Le Pen s’hi havia referit com "aquella cosa amb dos helicòpters que se suposa que ha de protegir i controlar les fronteres de tota la Unió Europea".
Leggeri, però, es considera una víctima de la pressió de les ONG, els seus lobis i la Comissió Europea, que, segons ell, han convertit Frontex en "una mena d'agència humanitària" que "controla el que fan els estats membres a les seves fronteres exteriors".
Connivència. Frontex continua sent un problema polític i de drets per a la UE. La defensora del poble europea, Emily O’Reilly, presentava fa només uns dies el resultat d’una investigació sobre les operacions de Frontex al mar, encarregat després de la tragèdia prop de la costa grega de Pilos, on unes 600 persones es van ofegar, el juliol passat, quan l’embarcació en la qual viatjaven es va enfonsar. O’Reilly denunciava que, aquestes altures, encara "no hi ha un mecanisme únic de rendició de comptes a nivell de la UE” que pugui investigar de manera independent el paper de les autoritats gregues, el paper de Frontex i de la Comissió. El seu informe critica les violacions de drets humans, reclama canvis a l’agència per fer-la més garantista i recomana a l'agència que "posi fi, retiri o suspengui les seves activitats" als països que incompleixen persistentment les seves obligacions de recerca i rescat o violen els drets fonamentals.
Però la comissària d’Interior, Ylva Johansson, assegurava ahir a Madrid que “Frontex funciona bé” i no li calen reformes. El pressupost de l’agència per a aquest 2024 s’acosta als mil milions d’euros.
Responsabilitat. Gairebé 30.000 persones han mort ofegades al Mediterrani en l’última dècada. Un mar convertit en el forat negre d’una política migratòria còmplice, que ha empès l’externalització del control dels fluxos migratoris cada cop més al sud del continent africà. Una política construïda des del xantatge institucional als països de trànsit i origen, i amb la deportació com a missatge dissuasiu.
Frontex ha tingut i té la seva part de responsabilitat en la normalització de la violència a les fronteres. La política del blindatge com a mínim comú denominador s’ha carregat drets i no ha aconseguit rebaixar els nivells d’hostilitat d’aquells que treuen rèdits polítics de la idea d’una suposada amenaça migratòria. Les xifres d’arribades són més baixes que mai i, en canvi, el debat migratori seguirà marcant l’agenda electoral per renovar l’Eurocambra. Ho demostra el fitxatge de Leggeri. Però, també, les enquestes que apunten que les forces euroescèptiques o de dreta radical encapçalen la intenció de vot en nou estats membres, i poden quedar en segona o tercera posició en nou països més.
