La fuga del Prat

Sorprèn la velocitat amb què el ministeri i Aena s'han aixecat de la taula quan calia negociar els detalls del pla director per ampliar l'aeroport del Prat. Que el diable està en la lletra petita ja ho sabíem, i que era complicadíssima una negociació que fes compatibles una inversió positiva per al creixement i el compliment dels condicionants de protecció mediambiental, no és cap sorpresa. De fet, la quadratura del cercle és tan complexa com que partidaris i detractors de l'ampliació conviuen dins dels governs, tant de la Generalitat com del govern central. De fet, si algun conseller podia estar temptat de manifestar-se contra l'ampliació diumenge vinent, no és menys significativa la visita que aquest dijous té previst fer la vicepresidenta de Podem, Yolanda Díaz, a la zona protegida de la Ricarda, acompanyada per l'alcaldessa de Barcelona, que s'oposa frontalment a l'ampliació. En un govern i l’altre l'aprovació del projecte es preveia intensa i sembla que hi hagi hagut pressa per penjar la llufa del fracàs. L'ampliació del Prat demanava un debat més transparent i més honest: amb els documents al damunt de la taula i a la llum de l'opinió pública, sense trampetes lingüístiques que intentaven evitar la claredat i amb la concreció sobre l'afectació ecològica i quina seria la seva compensació. També, saber quines garanties tenia l'aeroport de ser un hub internacional i per a quin model turístic i econòmic. Malauradament, s'ha preferit fer-se l'ofès.