Fundació de la Biblioteca Pública Arús (1895)

De la crònica anònima –traducció pròpia– publicada tal dia com avui de fa cent trenta anys al diari 'La Publicidad' (25-III-1895) sobre la fundació de la Biblioteca Pública Arús. Era un equipament format pels llibres i el domicili al passeig de Sant Joan que el periodista i escriptor Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1845-1891) va llegar a la ciutat de Barcelona. Es considera una biblioteca molt completa en francmaçoneria.

Ahir es va verificar l’entrega oficial de la Biblioteca Pública Arús a la població de Barcelona. És un acte que té veritable transcendència perquè mai com ara en el nostre desgraciat país es fa tan necessari dotar el poble de tots els elements que puguin contribuir a elevar el seu nivell moral i intel·lectual. Només assolint un estat superior de cultura podrem aconseguir que imperin el dret i la justícia, relegant la força al paper que li correspon en les nacions civilitzades, que no és cap altre que evitar les transgressions jurídiques. Dissortadament, els corrents actuals no van pas per aquest camí, i per això mateix creiem de grandíssim interès social la fundació de Centres com aquest que ens ocupa. Gratitud ben merescuda han de sentir els barcelonins vers el senyor Rossend Arús i Arderiu, honorant la seva memòria. A les onze del matí ja s’havien reunit al saló d’actes de l’esmentada Biblioteca els representants de l’Ajuntament amb el tinent d’alcalde senyor Griera, el qual va ocupar la presidència, seient al seu costat els senyors Almirall, Roure, Luanco, en representació de l’Acadèmia de Ciències, Bofarull, en representació de la de Bones Lletres, Vidal i Valenciano per la Diputació provincial, i Vallès i Ribot. Un cop constituïda la taula va rebre els missatges de 150 corporacions, que en total reunien 14.646 firmes. Les societats corals euterpenses [els cors de Clavé] que s’havien aplegat al Circ Eqüestre es van dirigir cap a la Biblioteca passant en processó cívica per les Rambles, carrers de Ferran, Jaume I i Princesa. Un cop allí van cantar, acompanyats per la banda de la Casa de la Caritat, La gratitud, Arri Moreu, Lo cantor del poble i Glòria a Espanya. Després de rebre els missatges, el senyor Valentí Almirall, qui junt amb el senyor Farnès ha estat marmessor testamentari del senyor Rossend Arús, va dir que havia procurat complir fidelment la voluntat del donant, i que la modesta Biblioteca, si bé no es distingia gaire per la seva quantitat, la qualitat no era pas dolenta, doncs estaven en el catàleg totes les obres mestres que ha produït el saber humà, per la qual cosa no és gens petita la doctrina que en elles pot trobar el nostre poble per tal d’il·lustrar-se.