El futur és a la Fira del Llibre: Colau i Iceta

Hola, si volen veure el futur vagin a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern. Fa 70 anys. És la més antiga d’Europa. I té fama internacional i creiem, sincerament, que també sideral. Aquesta fira de llibres de vell ens diu que els catalans som una cultura, un país, que no som vells, que som bells i eterns. Tenim el que no té ningú. I li fotem hòsties. Pim, pam, pum.

Ho sentiu? Xxxxxxxx... El divendres 17 de setembre s’inaugurava la Fira a la cantonada passeig de Gràcia - Gran Via de Barcelona. Xxxxxxxx... Perquè tothom ho sabés, l’Ajuntament de Barcelona va decidir fa uns dies començar unes obres, a la cruïlla capital, just davant de L’homenatge al llibre (poema corpori de Brossa dissenyat per Josep Pla-Narbona) encarregat pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Xxxxxx.... Una orquestra de radials, míssils de bufet lliure de sorolls, portaavions de pols... combatien lliurement i sense treva el pregó de Biel Mesquida i el discurs del president del Gremi, Marçal Font. Els llibreters rebentaven d’alegria i sordesa perquè no van aconseguir que l’alcaldessa Ada Colau fos a la inauguració (és ironia, coi! Que tot s’ha de dir!). Normal. Lògic. Natural. Ja ho cantava Kortatu: “La cultura es tortura ”. Sonora i muda. Xxxxxxxx....

Tot es va silenciar de cop quan a la tarda van aparèixer els ulls d’esparver raigs X d’una de les criatures més hàbils i sigil·loses del planeta Terra: Miquel Iceta. Ministre de Cultura i del que faci falta. Sobtadament, instantàniament, miraculosament, aleshores va aparèixer el tinent d’alcalde de també-moltes-coses de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. Ex-PSC, ara colauer i demà... ja ho veurem. Però no ens distraiem amb les aparicions de gestió espectral. Iceta, lector. Iceta, comprador de llibres de vell. Iceta, com aquell Joseph Fouché, real de la França eterna, i explicat per Stefan Zweig (Fouché. Retrat d’un home polític ): “Tan invisible i actiu com el mecanisme d’un rellotge”. Tot s’ensorra, tot desapareix, però un home, un partit, continua sempre dempeus, al servei de tothom, de totes les idees, fent totes les funcions: Iceta, el PSC-PSOE. És una història apassionant que no necessita ni radials, ni martells hidràulics, ni vestits d’abella Maia. Xistttttt!

Iceta silent, remenador, agradós, confiant, va comprar tres llibres a la Fira: Atlas occidental de Daniele del Giudice; Mano invisible d’Adam Zagajewski i el desè volum de les obres completes de Josep Pla, on hi ha les biografies de Joan Maragall, Josep Pijoan i Francesc Pujols. Barret. Barretada. Benvolgut ministre, li recomanem que vagi directe a la microbiografia que Pla fa de Pujols. Rostarà el plat i el que faci falta. Un resum del que podrà llegir: “Per la meva part havia constatat que l’anticatalanisme imprimia caràcter en els catalans i que no els millorava pas: més aviat els donava un aire d’estupidesa anacrònica considerable”. Més: “L’il·lusionisme és tant més cert quan la realitat és tot el contrari”. Això, només com a tast escadusser, diu literalment Pujols. Pla sobre el filòsof lluminós diu: “La missió que Pujols assigna a Catalunya és d’oferir al món la veritat. Catalunya ha de descobrir la veritat fusionant la realitat i la raó, i evitar així el racionalisme irreal dels septentrionals i el realisme irracional dels meridionals”. Què vol dir tot això? On és el futur? Aquí! Tornem al... xxxxxxxx.

El poema-escultura de L’homenatge al llibre és un saltamartí. Un llibre amb un pes a la base. Es mou, es mou i sempre torna a la seva posició. Sempre es posa dret. Aquest és el futur immediat de Barcelona. Retornar: el PSC-PSOE saltamartí. I el de Catalunya té molts números a la rifa. Arreu on aneu veureu que el demà és aquest. Torna l’hegemonia PSC-PSOE saltamartí. Ja ho va dir Pujols: “La vida és com el coit: és una gran confusió de cames”. On diu coit, posi-hi Barcelona, o Catalunya. No som una nació, som una confusió. La veritat de Pujols, la veritat en majúscules. La veritat de sempre. La veritat que no es vol veure ni sentir.