Futura llei trans: un canvi essencial més enllà d'una controvèrsia de paraules

Dia 22 de desembre, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Tant abans com durant la tramitació parlamentària, per part de dones i grups feministes es plantejaren dubtes i preocupacions sobre els textos coneguts, però finalment algunes no s’han tingut en compte.

La nostra succinta valoració la fem des de la mirada feminista i la pretensió de racionalitat jurídica. La part bona del projecte de llei és la intenció d`ampliar drets per canviar una realitat injusta que pateixen moltes persones i la intenció de protegir i reparar la discriminació o violència patida per persones incloses dins l'acrònim LGTBI. 

Moltes de les mesures són semblants a les contingudes en distintes lleis integrals precedents, altres són més aviat disposicions de caràcter programàtic, fins i tot innecessàries per l'existència d`altres lleis, com la Llei 15/2022, integral per la igualtat de tracte i la no discriminació. 

També a escala autonòmica ja teníem la Llei 8/2016, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, i per erradicar l'LGTBI fòbia, en què es consideren els principis i les obligacions de l'administració envers aquest objectiu. Seria bo, per poder tenir més informació real del tema, saber què s'ha fet en aquests sis anys de vigència de la llei, com s'ha aplicat.

Benvingudes, però, les polítiques públiques per promoure la igualtat real i efectiva de les persones LGTBI en l'àmbit laboral, social i sanitari; la promoció de la igualtat de tracte a la cultura, als mitjans de comunicació social; les mesures contra l'assetjament per internet; també les distintes mesures per assistir i protegir aquestes persones enfront de la violència i, a més, la creació del seu Consell de Participació. El feminisme sempre ha estat a favor dels drets humans per a tota la societat.

I sobre aquest conjunt d'accions volem dir que som un poc incrèdules, perquè sempre hem dubtat que la capacitat transformadora de les lleis fos tanta com voldríem. Precisament, el que està passant en relació amb la violència contra les dones i la creixent  misogínia ens fa confiar més en els canvis culturals i socials, també en aquest tema.

Creiem que molt de patiment ve no tant perquè tinguin menys drets que la resta de la ciutadania, sinó per com són tractades aquestes persones, de facto, discriminades. I en aquest aspecte el que caldria és més educació parlant en termes generals.

Al projecte de llei hi ha alguns aspectes dels quals discrepam i que ens preocupen, per exemple:

- El llenguatge

Començant per trans, que en un principi sembla que serien les persones transsexuals, però que en una lectura completa veiem que al final és un prefix que s'utilitza com un terme que engloba distintes realitats i que exactament és com dir “identitat de gènere”. Continuam amb expressions com “sexe assignat en néixer”, emprant un verb que no correspon a la realitat, perquè precisament el sexe és la primera característica que s'observa en néixer o fins i tot abans. També un abús de perífrasis per no parlar del sexe biològic, com “progenitor gestant” o  “progenitor que consti com a gestant” en lloc de mare;  “cònjuge supèrstit gestant" en lloc de vídua.

Sembla com si es volgués negar un fet inqüestionable: el dimorfisme sexual de la nostra espècie.

- La substitució de la categoria sexe per gènere

Sabem que els drets de les dones estan basats en la categoria 'sexe'. Hi ha tota una normativa internacional i estatal que obliga els estats a unes determinades actuacions per lluitar contra la discriminació, la desigualtat i la violència contra les dones, i totes elles es refereixen clarament a les exclusions o restriccions basades en el sexe.

De manera que al nostre estat, per fer complir les normes internacionals ratificades i les dues principals lleis de la normativa d'igualtat (LO 1/2004, LO 3/2007) és necessari tenir en compte la característica biològica 'sexe'. Aquest marc legal és ignorat pel projecte de llei.

I, per al feminisme, construir un ordre no patriarcal equival a construir una societat sense gènere, en què cada persona, independentment del seu cos, pugui desenvolupar comportaments i creences amb absoluta llibertat. Així, l'objectiu del feminisme és la radical desaparició d'aquesta categoria. I més quan el gènere s'entén, com es desprèn d'alguns protocols de comunitats autònomes, com estereotips sexistes, fet que és un retrocés de dècades de progrés feminista.

Per aquest motiu (i per l'experiència en altres països), ens provoca dubtes el que pot suposar l'aprovació del projecte de llei pel que fa a la rectificació registral del sexe.

Es preveu una molt fàcil autodeterminació de sexe, de tal manera que qualsevol persona major de 16 anys pot demanar el canvi del seu sexe registral amb l’únic requisit de la seva manifestació, i fins i tot pot conservar el seu nom propi. Entre 14 i 16 anys hauran d'anar acompanyades dels seus representants legals; i si tenen més de 12 anys també ho podran demanar, però dins un procediment judicial.

Es diu que no hem de fer previsions absurdes o calamitoses sobre el que això pot suposar (abolició dels sexes, de la categoria dona, ocultació de la violència masclista, quotes reservades a dones, esport femení, inseguretat als espais reservats a les dones...), però el que està clar és que si una llei pot permetre segons quines situacions injustes, és que està mal feta.

A tall d'exemple, és inquietant l'anècdota gens trivial d'aquell home que va violar i matar una dona i que en el decurs del judici va al·legar disfòria sexual i va demanar ser anomenat com a dona, amb la conseqüència que alguns mitjans informatius, de manera falsa i malintencionada, donaren la notícia com si una dona hagués violat i assassinat una altra dona.

En aquest punt, pensam que la futura norma afectaria el principi de seguretat jurídica, ja que en canviar el sexe registral basant-se tan sols en la pròpia decisió, la pròpia vivència o sentiment, la persona jurídicament ja no és la mateixa i tampoc respecte de terceres persones, però a més també hi ha el perill de la confusió que s'origina quan les paraules són ambigües o inclouen realitats molt distintes.

Ningú pot negar que la susceptibilitat de patir maltractament o discriminació no és la mateixa si es tracta d'una persona homosexual o bisexual que d'una persona intersexual o transgènere.

El més greu seria que amb aquesta futura llei s'obrís un camí perillós, i és acceptar que els desitjos són drets, la culminació del discurs neoliberal que converteix alguns desitjos en una qüestió de drets humans.

Aquesta autodeterminació de sexe pot dur, per tant, distorsions al nostre sistema jurídic i també ha suposat una envestida al moviment feminista de tal magnitud que ha fet trontollar la llibertat d'expressió de moltes persones, per no caure en la sospita de ser contraris als drets humans de les persones trans.

Hi ha altres punts que necessiten més espai per ser analitzats, com les disposicions sanitàries segons les quals les actuacions mèdiques o psicològiques raonables es podrien considerar “teràpies de conversió” i podrien ser multades. També la permissió de pràctiques de modificació genital en persones intersexuals, menors d'entre 12 i 16 anys, sempre que pugui consentir de manera informada. Com poden afectar el principi de coeducació els protocols que se'n poden derivar? Analitzats els que coneixem en aplicació de les lleis autonòmiques, allò que fan sobretot és fomentar els estereotips o el binarisme essencial que voldríem eliminar.

Per concloure, el que no hauríem d'oblidar és que qualsevol situació de la vida està esbiaixada pel fet de ser dona o home, que l'ordre patriarcal està ben operatiu i que una de les seves característiques és la valoració de la individualitat i la devaluació de les tasques de cura.

Així, la desunió de les feministes no té altre efecte que la nostra debilitat, horitzó cercat per la dreta i per aquest sistema capitalista que tot ho emmetzina i deshumanitza.

Chantal Maillard diu: “Una evidència que ens sorprèn, això és el poema”. I hem triat aquest:

“Vindicarem la nit i l la paraula dona. Llavors creixerà l`arbre de l`alliberament” (Maria Mercè Marçal).