El poder de la gastronomia catalana

Ho han estat El Bulli i El Celler de Can Roca, tots dos restaurants catalans: millor restaurant del món a la llista The World’s 50 bests. Ho han sigut i ja no en són, perquè un cop has sigut número 1, passes a l’Olimp i no t’hi tornes a presentar “per no fer tap”, perquè esclar, quan ets tan bo, potser no et mous de dalt de tot en dècades. Ara, el número 1 d’Europa i 2 del món torna a ser un restaurant català (la crònica de l’ARA, quin plaer, escrita per algú que sap de què parla, i li encanta). Es tracta del Disfrutar, de Barcelona. Hi vaig aquest estiu, a celebrar un aniversari. La sort és que no cal agafar cap avió per anar als millors restaurants del món. Els tenim aquí. Pots anar al millor en cotxe o en AVE. Per tant, aquell bitllet que hauries de comprar per anar al primer, que és al Perú, no cal que te’l gastis per anar al segon, que ja us dic ara que és qüestió de temps que sigui el primer. Pots anar al millor d’Europa, segon del món, en metro o, en el meu cas, en tren. Serem regió gastronòmica el 2025. És una notícia que no em cansaré de repetir, fins que arribi l’hora. Podem anar a tants restaurants, a tants, tan diferents, tan bons, a casa...

Aquests dies, en què molts de nosaltres hem deixat de creure en el poder transformador de la política, penso, més que mai, que la gastronomia és un element cohesionador, pacificador, generador de felicitat. Ens podem posar d’acord davant d’un plat els que som molt diferents. Només ens cal, esclar, que callin els que, per fer-se veure, consideren “de ric” gastar 200 euros en aquest acte radicalment cultural que és celebrar un banquet, però consideren, en canvi, de classe mitjana gastar el mateix en unes entrades a un festival, en el vestit d’un casament, en anar de viatge a Venècia en una línia low cost o en uns inflables per a la festa de graduació del nen.