Gaza i la fam com a estratègia de guerra
A mesura que la població de Gaza ha hagut d'anar desplaçant-se cap al sud de la Franja, la manca d'aliments i les dificultats per al lliurament de l'ajuda humanitària han provocat una greu crisi i una fam només explicable com a estratègia de guerra per part d'Israel. No és el primer exemple, ja que passa en molts conflictes armats. Tot i que és cert que les crisis alimentàries i la lluita pels recursos escassos són font de conflictes, és més evident que les guerres són generadores implacables del deteriorament de la seguretat alimentària. Hi ha, per tant, una vinculació entre els dos fenòmens, la guerra i la fam, per la qual cosa cal dedicar-hi tota l'atenció que es mereix i intentar veure si hi ha causa-efecte i en quina mesura.
Els motius pels quals la gent pot passar gana en un context tan degradant i destructor com és una guerra segueixen un patró generalitzat, que es pot descriure en la seqüència següent: inseguretat – atacs a la població civil, fins i tot en èpoques de sembra i de manera expressa – saqueig dels graners i destrucció de la producció agrícola – apropiació de terres i altres recursos per part dels combatents – danys a les infraestructures agràries o als productes agrícoles (fertilitzants, llavors, etc.) – control o dificultat per a accedir a l'aigua – limitacions a la pesca – desplaçaments interns i moviment de persones que busquen refugi a l'exterior – restriccions a la circulació de persones o béns – abandó dels camps, amb collites malmeses al no collir-les – pèrdua o venda del bestiar – saqueig de terres – disminució dels actius de les persones i augment de la pobresa – disminució o destrucció deliberada dels serveis essencials disponibles (salut, educació, alimentació, etc.) – manca de combustible – augment dels preus – reducció de l'activitat productiva i comercial, fins a arribar al col·lapse econòmic – de vegades, setge a les ciutats i la consegüent manca d'arribada d'aliments – fustigació i restriccions a les organitzacions humanitàries, incloses les que proporcionen aliments – de vegades, control o setge als ports o fronteres per on arriben els aliments i productes essencials – dificultat per importar els aliments necessaris.
El llistat sobre les maneres de matar de gana és una mostra de la perversió de la guerra i el seu menyspreu cap a la sort dels qui la pateixen, un càlcul mai contemplat pels qui la promouen, ja que l'impacte i les conseqüències de les guerres, o no es consideren o es calculen molt malament. La guerra no només té els civils com a punt de la diana, sinó tota la cadena alimentària necessària per a la seva supervivència.
Anant ja a l'anàlisi de com aquestes guerres han afectat la inseguretat alimentària aguda de la població, les dades mostren que, a més que en el 57% de les guerres es produeix algun nivell de gana, cal afegir que, de mitjana, gairebé la tercera part de la població total d'aquests països més afectats acaba en situació de “crisi o emergència alimentària” en algun moment, amb casos que afecten més de la meitat de la gent. Els casos de fam han estat petits i puntuals, i d'aquí la gravetat del que passa ara a Gaza, encara que en anys anteriors la franja de Gaza ha tingut igualment nivells molt elevats d'inseguretat alimentària severa.
En síntesi, hi ha una relació directa i molt estreta entre els moments de més desplaçaments de les persones, ja sigui com a refugiades o desplaçades internes, com passa actualment a Gaza, amb els majors moments de crisi o emergència alimentària, sigui perquè es produeixin aviat, com a Gaza, o com és el cas de la majoria de vegades, al cap d'uns quants anys. En qualsevol cas, la situació de fam a Gaza és insostenible, i una vergonya col·lectiva no ser capaços d'evitar-la.
